- Desperté de ese dulce sueño, abrí los ojos y me encontré con la vida.

- Y te la comiste viva, afrontando la realidad y siendo el escritor del propio camino.

Crítica sobre l'obra "Catalans a la romana"

El passat divendres dia 11 de novembre vaig anar al teatre del Centre Moral d'Arenys de Munt per veure l'obra titulada "Catalans a la romana".

Primer de tot us parlaré sobre els actors. Persones que actuen i es treuen tota la vergonya de sobre tot i no ser professionals. Donant el millor de sí, fent gaudir un públic que no les tenia totes sobre l'obra que estava mirant. Cal felicitar-los perquè van actuar molt bé per no ser professionas, alguns més que d'altres, tot s'ha de dir que n'hi havia algun que encara es liava a l'hora de dir el seu diàleg però bé, això és un detall sense importància, perquè aquestes persones són meravellosament genials quan pugen dalt de l'escenari.

Un escenari, per cert, molt ben decorat, cal felicitar als encarregats de montar l'escenografia i el vestuari, a més de les maquilladores i perruqueres que van fer virgueries amb els cabells de les protagonistes.

Ara bé, aquest grup de teatre, que cal recordar que  són persones que actuen de forma altruïsta, ha fet obres millors.

Aquesta obra titulada "Catalans a la romana" intenta fer un reflex de l'eterna rivalitat que hi ha entre Catalunya i Madrid però a través d'una lluita entre dos personatges per aconseguir esdevenir cònsols a Roma, la capital de l'imperi. Pel meu gust, era una obra massa sobrecarregada d'alusions a Catalunya, el moviment independentista que ha esdevingut a Arenys de Munt i el Barça, que el mencionen una vegada relacionant-lo amb les lluites de gladiadors.

Cal dir que aquesta era una obra experimental, on intruduïen per primer cop un format musical. Cosa que no em va agradar gens, perquè si bé els actors intentaven donar el millor de sí i cantar bé (cal donar les gràcies a la direcció musical, que va treballar molt de temps perquè aquests actors poguessin cantar dalt de l'escenari sense témer fer-ho molt malament) tenien unes cançons que com diria la meva àvia TELA MARINERA, vaig trobar que no encaixaven amb l'obra. És a dir, que no funcionava fusionar cantar al mig d'aquella representació teatral, trencava tota la dinàmica, a part que cada vegada que una cançó començava els actors havien d'anar a buscar els micròfons a banda i banda de l'escenari, sense dir res, i això quedava molt lleig.

Em sap greu carregar contra aquesta representació, perquè són gent del poble que busquen fer passar una bona estona a la gent. Crec que el pitjor problema era l'obra en sí, ni els actors, ni la direcció ni ningú altre. El més dolent era aquell guió, escrit amb poca gràcia i humor extrany, un humor que no va captar massa gent del públic. Un públic que sortia del teatre dient que l'obra havia estat bé, "entretenida" deien.

Aquest és un grup de teatre que ha fet obre boníssimes, tenen una llarga trajectòria d'obres a la seva esquena. Han dut als escenaris de la millor manera possible obres com "Diner Negre", "Arsènic per compassió" i "Políticament incorrecte" entre moltes altres. Obres que et deixaven catatònic de tant de riure, sortint del teatre amb dolor a les galtes de tant de riure i riure sense poder parar.

Si hagués de posar nota a la representació els donaria un 6'5 o a tot estirar un 7, perquè hi ha alguns aspectes a millorar tot i que jo seria partidari de no tornar a representar-la més, perquè és una obra que et deixava indiferent al sortir del teatre, no en parlaves ni et feia reflexionar en res. Aquesta nota la baso en el 10 absolut que té la representació que van fer d'"Arsènic per compassió" i al 9'5 de "Políticament incorrecte" (obra més recent).

Aquesta és l'opinió d'un sol espectador, potser als altres els va agradar, tot i que a mi no m'ho va semblar. També cal dir que potser havia posat el llistó molt alt al venir de veure obres tant i tant bones que havia dut a terme aquest grup teatral.

En conclusió, jo no us recomano que aneu a veure mai una obra que es tituli "Catalans a la romana", sigui de qui sigui, però sí que heu d'anar a veure el grup de teatre del Centre Moral d'Arenys de Munt, espero que tornin a la seva època gloriosa, que aquesta obra sigui només un entrebanc i segueixin fent un teatre tan bo com el que havien fet fins ara.

You said that you want a revolution, well you know, everybody wanna change the world

Encara que jo no tingui l'edat mínima per poder votar en les pròximes eleccions, tinc clar que sí que hi aniria i dipositaria el meu vot dins de l'urna.

Un dels motius que m'impulsa a votar és el sacrifici que han fet homes i dones al llarg de més de dos segles d'història per aconseguir la democràcia, si bé avui en dia s'ha convertit molt relativa i podem dir que no és una democràcia del tot real, almenys podem expressar la nostra voluntat cap a qui volem que ens governi i amb quins ideals.

No dic que es vagi a votar a un partit si és el cas que no n'hi ha cap que ens faci el pes, tenim dues opcions més a l'hora d'anar a votar, com són el vot amb blanc i el vot nul. Jo, si no sabés a quin votar perquè no estigués d'acord ab cap partit em decantaria més pel vot nul. Pot semblar una tonteria votar en nul, però si ho fem en blanc això voldrà dir que ens és igual qui ens governi i per tant donarem suport al partit més votat, en canvi el vot en nul és un vot exercit que no recolza cap formació política.

En relació a aquestes eleccions generals que es duuen a terme d'aquí no res, no comparteixo l'opinió de no anar a votar perquè així demostrarem que no ens importen les coses d'Espanya. Si això es dués a terme massivament feria que només votessin els ciutadans que no tenen el sentiment catalanista, fet que si bé no votarien massa habitants catalans, els pocs que votessin donarien el seu vot a un partit contrari al catalanisme, i a Madrid només els importaria això, els seria igual veure que només ha votat un 10-15% de la població catalana. 

Si es vol demostrar el sentiment catalanista ho faria o bé votant un partit que em representés de veritat o amb un vot amb nul.

Penso que hem d'exercir el nostre dret a vot si més no per honorar tots els humans que van suar sang per poder aconseguir tinguéssim aquest dret.

Ara bé, aquesta és la meva opinió i cadascú té el dret de fer el que els sembli més convenient.

nananà!

El caminar descalç per un sòl de marbre a  ple estiu, frescor.

Peus despullats sobre un terra de rajoles a ple hivern, fredor.

Bufandes fetes de llana i mtjons gruixuts, escalfor.

Les teves mans sobre el meu pit nu, ardor.


Un cor a ritme frenètic al sentir la teva respiració calmada,
exhalada per uns llavis que fonen qualsevol patiment sofert.

L'escarlata líquid de la vida que no para de bullir.

JO PENSO QUE SI UNA COSA NO ET SEMBLA BÉ L'HAS DE DIR, EN COMPTES D'AMAGAR EL CAP SOTA L'ALA

Ho dic per totes aquestes persones que no esteu a favor de que la gent expressi la seva opinió lliurement

Torno a reflexionar sobre la HUMANITAT

Humanitat: conjunt de persones que es mouen seguint els seus desitjos propis.

Aquesta és la meva definicó a la humanitat. Els humans som egoistes per naturalesa. Ens movem perseguint els nostres propis desitjos. Això és fruit dels sentiments. La passió amorosa, les ganes de sentir-nos poderosos, la necessitat de ser acceptats i crespectats...

Perseguim els nostres anhels, i moltes vegades actuem en contra dels altres, només per sentir-nos realitzats, per sentir que som feliços. Perquè vaja, la felicitat és el que volen la majoria de persones, i la felicitat és la ideea més egoista que mai s'ha inventat, ja que perquè un sigui feliç un altre no ho pot ser. No em refereixo a que hi hagi persones que desitgin la infelicitat de les altres (que també n'hi ha), sinó que els humans diferim amb opinions i per tant si un és feliç serà perquè la seva idea, la seva opinió o el seu desig ha estat dut a terme, cosa que ha fet infeliç a un altre o uns altres humans.

 

No podem ser feliços, això és una idea que ens hem de posar al cap. Perquè si acceptem que no podem arribar a ser feliços és quan ho serem, ja que no estarem preocupats per perseguir el que anomenem "felicitat", no farem mal a l'altra gent només per ser feliços.

Som egoistes, ens movem per aconseguir el que volem. No és veritat que "ésser humà és bo per naturalesa, és la societat que el corromp" com deien alguns filòsofs de l'antiga Grècia. Perquè llavors, estaríem parlant d'un cercle viciós, ja que no podem ensenyar el que no sabem.

 Els humans som éssers moltes vegades despreciables, que actuem seguint els nostres desitjos o els desitjos de la nostra comunitat, cosa que ens posa en contra dels altres.

Sempre volem el millor per a nosaltres mateixos i per als que estimem, que vindria a ser la família i els amics més íntims.

Si que hi ha persones que intenten ser bones, que ajuden als altres, que enterren els seus destijos en la part més fosca del seu cor, però aquests són una minsa part de la humanitat.

 

Perquè, quantes persones triarien salvar a tota l'espècie humana per sobre de salvar a la seva família i amic íntims. Vosaltres què triaríeu, salvar la família i els amics més íntims o a la humanitat amb excepció dels familiars i dels amics? Jo ho tinc clar, sense cap mena de dubte. Sí sóc egoista, i què? Ningú em pot dir res per triar aquesta opció, ja que tota persona humana és egoista.

Mala educació

Tot seguit us parlaré d'un tema que fa temps que em semblava que n'havia de dir alguna cosa, però mai havia arribat al punt de ràbia intensa com al que he arribat avui.

Avui som dia 1 de novembre, i per això el poble s'ha omplert de persones. Molta gent no era del poble, m'hi jugaria el coll, no he reconegut a quasi bé ningú.

El que ha passat és que m'he sentit un extranger del poble on fa 17 anys que visc, i això per què? El motiu és molt senzill, és una cosa que de vegades passa entre la gent del mateix poble, però molt esporàdicament.

El que m'ha molestat moltissim ha estat que quan anava caminant amb la meva pressa habitual per la Riera (el carrer principal del poble), he anat trobant molta gent, gent que baixava a l'ample, uns al costat dels altres. I és clar, quan trobes quatre persones que caminen d'aquesta manera, et situes a un racó de la vorera perquè així pogueu passar tots. Doncs bé, això no ha anat com m'esperava, ni s'han apartat, m'han fet caure de la vorera i a sobre m'han mirat amb una cara altiva volguent dir: mira que mal educat és aquest noi que ni s'aparta!

Això m'ha passat unes cinc vegades amb els deu minuts que trigo a recórrer tota la Riera. I jo els responc, però què s'han cregut?

A casa meva sempre m'han ensenyat a tenir respecte a la gent gran, i per tant que quan caminen m'aparti per fer-los un camí més fàcil, a sobre que em paro i m'aparto la dona aquella em dóna un cop amb l'espatlla obligant-me a baixar i em mira amb un despreci infinit!  A no, això sí que no. No entenc com pot ser que la gent sigui tant mal educada, no entenc perquè hi ha gent de la tercera edat que es pensa que per quadriplicar-te l'edat tenen preferència amb tot. Sí que la gent gran es mereix un respecte, això no ho nego, però la gent gran també ha de respectar els altres humans.

Això causa un cercle viciós, fent que molta gent que es vegi despreciada d'aquesta manera quan arribi a la tercera edat (si és que hi arriba) tracti als joves d'una manera semblant al tracte que ha rebut.

Hem d'intentar ser amables amb la gent, hem d'aprendre a viure uns amb altres respectant-nos, ja que moltes persones mai han assolit aquestes idees i ara ja és massa tard perquè les assoleixin.

P.D: no sé si m'he explicat massa bé, perdoneu-me, però és que estic encès de ràbia i això no em deixa escriuremantenint una bona estructura ni explicant-me amb claredat

Treballs de recerca

Avui en dia tots els alumnes de Catalunya que estem fent el batxillerat, sense importar la modalitat que estiguem cursant, hem de presetar un treball de recerca. Consta d'un treball escrit, amb una part teòrica i una pràctica, i també d'una exposició oral que valora el mateix jurat (format per tres professors, incloent-hi el teu tutor del treball) que t'han valorat la part escrita del treball. Aquest pot ser sobre qualsevol tema, n'hi ha de molt diversos que van des de comparacions de llibres fins realitzacions de prototips.

Aquest treball és el que fa que els alumnes de batxillerat "s'estressin", perquè han de ser prou capaços com per aconseguir compaginar la resta d'assignatures amb la realització d'un treball extra que té un pes important dins el batxillerat, ja que si no l'aproves no aconsegueixes el títol del batxillerat, a més de voler seguir mantenint la vida social que portaven fins aleshores.

El problema principal que jo veig en aquest treball és que els alumnes arriben a primer de batxillerat sense ser concients ben bé de què va el "TR". Per això sempre he estat partidari de donar més informació a l'alumnat sobre com es fa un treball d'aquestes característiques obligant-lo a començar el treball al segon trimestre de primer de batxillerat (avançant la primera entrega que es fa al Juny al Febrer), llavors fer una segona entrega al Juny i així quan s'arribés al setembre del segon any del baxillerat ja tenir una gran part feta.

Tothom diu que a l'estiu de primer a segon curs avançarà molt el treball. Els propòsits són fàcils de fer però difícils d'aconseguir, perquè mica en mica els vas deixant de banda i al final te n'oblides fins a l'últim moment.

Aquest any els alumnes del meu institut entreguem el treball al 19 de desembre, i l'exposició la farem així que tornem de les vacances d'hivern.

En conclusió, no estic escrivint l'article per criticar el treball de recerca sinó que el que pretenc és sensibilitzar a la gent que l'ha de fer, que es posi les piles abans d'hora, que no esperin que els diguin que s'hi han de posar, perquè sinó el món els caurà a sobre.

Ànims i molta sort a tots, donem el millor de nosaltres

Nou bloc d'història de l'art

Fa poc dies els alumnes de l'assignatura d'història de l'art del meu institut vam decidir-nos a crear un bloc on penjar totes les fitxes de les obres que anem treballant a classe. Actualment el bloc només té una entrada per explicar de què tracta el bloc, però d'aquí a uns deu dies més o menys ja començarem a publicar les primeres fitxes (de les obres gregues que entren a les PAU).

Us animo a que us hi passeu, l'art és una de les coses més importants que té la humanitat, per tant pot ser un bloc útil a tots els públic perquè qualsevol persona pugui adquirir coneixements més detallats com per exemple el Partenó d'Atenes o el David de Miquel Àngel.

Si cliqueu aquí sereu enviats al bloc

Gràcies per tot

Jane Eyre

El que em proposo com a treball de recerca és comparar Catherine Linton, personatge de Cims Borrascosos (Emily Brontë), amb Jane Eyre, personatge del llibre escrit per Charlotte Brontë que porta el mateix nom per títol.

Per això m'agradaria parlar-vos de Jane Eyre, ja que l'acabo de llegir i m'ha agradat molt per motius diversos. M'agrada molt l'estil de la Charlotte Brontë a l'hora de narrar perquè ho fa amb naturalitat, expressant amb paraules sinceres tot allò que veu i sent. A més, l'autora concedeix una gran evolució psicològica a la protagonista durant les 493 pàgines del llibre.

És una novel·la en què sovint hi ha girs inesperats però ben calculats per la seva autora, ja que al cap i a la fi tot desemboca allà mateix, a un desenllaç preciós que a més a més no t'esperes per res del món.

Us recomano que disfruteu llegint-lo i gaudiu com ho he fet jo devorant les pàgines d'aquesta obra mestra.

Una usuaria enfadada amb el bar de la piscina

No sóc una persona que hi vagi esporàdicament, la meva família i jo ens hem abonat a la piscina municipal, hi hem anat durant tot aquest estiu ja que teniem molt bona experiència dels anys anteriors. Porto tot l’estiu aguantant, però avui ha passat una cosa que ha fet vessar el got de la meva paciencia humana. Us parlo del bar de las piscina municipal d’Arenys de Munt. El tracte que ofereixen les persones que el porten no és massa correcte, per no dir que són unes persones molt maleducades. Avui el meu fill i uns amics han anat a berenar allà i la dona que porta el bar els ha dit que ja estava farta de recollir la seva merda. Així tal com sona. I no ha passat només això, sinó que ha parlat amb mal to a altres nens.

Estic farta que cada vegada que vagi a fumar em registri a veure si porto alguna cosa de menjar. No em passa només a mi, li passa a la majoria de la gent. No podem a anar menjar tranquils. Encara no entenc què significa això de consumició obligatòria a la zona de picnic, on tens prohibida l’entrada de qualsevol altre aliment o beguda que no sigui un entrepà. Com volen que ens atrevim a comprar al bar si una trista bossa de patates et cosata 1’30€? On una llauna de coca-cola val 1’70€.

A part de veure com en són de ben rebudes algunes persones. Deuen tenir una entrada VIP, perquè fan el que volen. És a dir, aparquen a la zona on no es pot aparcar perquè tenen unes enganxines al cotxe que no són ni de l’Ajuntament. A més m’han arribat moltes veus de testimonis de primera mà de que més d’una nit la piscina ha estat oberta per aquesta gent VIP. Ni que sigués uns piscina privada! És una piscina municipal que hem pagat tots els arenyencs i arenyenques amb els nostres impostos.

A veure si acabarem per no anar a la piscina que t’han haviem reclamat per culpa de cuatre persones. Si això segueix així, la piscina se’n resentirà en les properes temporades d’estiu.

Anys anteriors això no havia passat, abans rebiem un tracte digne que ens atreia a anar a passar bons moments.

El bar de la piscina municipal d'Arenys de Munt

Avui estic inspirat gràcies a que els meus pares m'han fet acompanyar-los a passar el dia a la piscina municipal d'Arenys de Munt. Però no és sobre la piscina en general del que us vull parlar, sinó que la meva intenció és parlar del bar que hi ha.

Tinc moltes coses per dir, intentaré no liar-me tot i que tinc un munt d'idees.

El bar el porta una gent de fora del poble, no sé pas d'on són, però el tracte que fan al públic, almenys el que jo he rebut deixa molt a desitjar. No són massa agradables, o potser de tant agradables que volen ser et cauen malament. Bé, això no té cap solució, l'únic que s'hauria pogut fer en aquest cas, seria haver adjudicat el bar a persones del poble, no ho dic perquè les dels altres pobles no valguin la pena, sinó perquè hi ha molts parats al poble que segur que haurien portat molt bé el bar. A més, si ets del poble coneixes a la majoria de gent que va a la piscina, i això fa que ofereixis un millor tracte.

Sobre l'idea anterior l'únic que volia destacar és que el tracte ofert per la gent del bar no m'ha semblat massa correcta.

Ara bé el que m'ha semblat més indignant de tot:

Dins el recinte de la piscina està prohibit menjar i beure, aquesta és una norma que no em sembla del tot malament, perquè així eviten que hi hagi llaunes i plàstics (entre d'altres deixalles) a la gespa, cosa que evita que hi hagi formigues. Per tant que que ha de fer la gent és anar a menjar i a beure a l'espai del bar. Però és clar, el bar s'ha tret de la màniga una normativa que deixa una zona de picnic molt petita, i a més hi ha un cartell que diu "només es poden portar entrepans a la zona de picnic" (més o menys diu una cosa així,´bé la idea ja s'entén).

A veure senyors del bar, si és una zona de picnic un pot portar el menjar i les begudes que vulgui! Trobo molt malament que no et deixin portar res més que un entrepà, ni tant sols pots dur-te una bossa de patates o una bosseta amb fruits secs. A veure, si diu zona de picnic serà perquè la gent mengi i begui el que es porti, no entenc com hi poden haver restriccions.

A veure, la gent normalment el que fa és portar-se l'entrepà de casa i comprar les begudes, el gelat i la bossa de patates pel nen o nena. Però evidentment que al bar de la piscina d'Arenys de Munt això no es pot fer perquè els preus són exorbitants. Les llaunes valen 1'70 euros, amb això ja ho dic tot. Guanyen més del triple del que els hi costa per cada llauna venuda. Ja que més o menys les llaunes de refresc i cervesa ronden els 40 - 50 cèntims per a les botigues i bars.

Si tant els molesta que la gent es porti el menjar, que habilitin una zona de picnic fora del bar. Just al costat de la piscina hi ha una zona on en teoria està prohiibit aparcar (tot i que si ets amic o amiga de certa persona pots passar-te aquesta norma per allà on vulguis) que posin unes quantes taules i cadires (o bancs) allà fora, la gent que portés picnic hi aniria igual, sense queixar-se ja que no han de caminar més que per anar a la "zona de picnic".

Estic molt enfadat, m'he capficat molt.

En resum les tres idees principals són: el tracte que ofereixen a la gent, la zona de picnic d'accés de menjar limitat i els preus exorbitants que hi ha. Per fi he aclarit el meu cap.

Vacances d'estiu

Les vacances d'estiu són un temps que agrada a molta gent, sobretot als estudiants, ja que és un temps de descans que la majoria aprofiten per relaxar-se i desconectar de la rutina diària.

Però també hi ha aquells estudiants que durant les vacances d'estiu aprofiten per treballar i així guanyar diners, jperquè durant la resta de l'any van molt atabalats i no poden treballar tant com voldrien.

A mi no m'agraden aquestes vacances, no m'agrada la calor, no m'agrada tenir dies i dies lliures sense tenir cap obligació fixa, o el pitjor, passar-te l'estiu treballant, sí que és una distracció molt bona però quan un treballa veu com els dies passen ràpidament i el temps se li tira a sobre.

Llavors trobem els estudiants que estan fent el treball de recerca, que en teoria durant l'estiu l'han davançar molt, però veuen com el temps va passant i no porten res fet.

L'estiu no és un temps agradable per a qui no li agrada sortir, és a dir que les vacances dels mesos estiuencs són un temps molt agradable per a la majoria de la gent.

La meva ment trontolla al no saber com expressar les ganes d'hivern.

El meu mail

No sé qui és que m'ha comentat l'anterior entrada. A mi no em deixa comentar, així que aquí tens el meu mail:


guiu-mr@hot...

(no l'escric tot per temes d'spam)


Merci per haver comentat, espero en breu notícies teves

Suggerencies que he fet al nou Ajuntament d'Arenys de Munt

Benvolgut ajuntament, des del meu humil punt de vista m'agradaria fer un suggeriments en referència a millores que es poden dur a terme al poble.

En primer lloc m'agradaria demanar que es posin llums de carrer en el tram de la Carretera Torrentbo que va des del número 24 al número 2, ja que és una zona molt fosca que causa inseguretat, a més que és un lloc on els veïns poden patir algun accident al no veure objectes que puguin estar al terra. M'agradaria afegir que fa més de quatre anys que estic reivindicant tenir llums a aquest tram de la carretera, i sempre m'han promès que es posarien i mai s'han complert aquestes promeses. No sóc només jo qui els desitja, ja que són un benefici per tots els veïns i veïnes d'aquesta zona, que de ben segur estarien molt agraïts de tenir faroles al carrer.

A més també suggereixo que es faci una vorera al tram de la Carretera Torrentbo que va des del número 11 dins al xamfrà que fa amb el Carrer Primer de Maig, són només uns 6 metres de longitud per 2 metres d'amplitud com a màxim. És un tros de terra on hi creixen males herbes i hi aparquen cotxes que fan que els vianants hagin de caminat per la carretera sabent els riscos que comporta.

Tot seguit els vull parlar sobre el deplorable estat en què es troba l'Hotel d'Entitats, antiga fàbrica Soler que ara serveix com a seu d'algunes de les associacions del poble. Començaré a explicar-me: el pati que serveix d'entrada i aparcament està ple de runes, ferros, totxos, tubs, etc. escampats de manera perillosa. Totes aquestes coses estan abandonades, i per tat demano que es retirin i s'enviïn a la deixalleria, però és clar, això només ho pot fer l'Ajuntament ja que és el responsable del terreny i ningú té la maquinaria necessària per moure i transportar-ho tot. Llavors, en referència a l'edifici, aquest està tristament en un estat quasi ruïnós, per fora sembla un edifici abandonat i per dins també. És un lloc mot brut on hi ha alguns trastos abandonats. Els lavabos no funcionen, estan molt bruts, no s'hi pot entrar perquè fa anys que no funcionen. En conclusió, és un lloc molt poc higiènic on si no s'hi fan obres acabarà caient a trossos. I és una llàstima ja que és un espai molt gran, i des del meu punt de vista es podrien traslladar totes les associacions del poble allà i així Can Borrell no estaria tan saturat.

Per últim m'agradaria parlar de la neteja del poble. Fa dies que amb la meva professora d'anglès parlem sobre això, el poble està super brut. No hi ha papereres a massa llocs, i això fa que al terra hi llencin algunes coses, però segons el meu punt de vista el principal problema no és aquest. El que dóna una imatge molt bruta del poble és que per tot arreu de la Riera hi ha fulls enganxats a les parets. Això dóna una imatge horrible, i segons el meu punt de vista hauria d'estar prohibit enganxar fulls a les parets, això pot semblar una mica extrem, però si s'instal·len més panells on penjar fulls (ara que recordi només sé de quatre llocs on hi hagi panells oficials de l'ajuntament per penjar cartells) per tot el poble, no dic només la Riera ja que moltes vegades hi ha zones del poble on la informació no arriba, el poble milloraria visualment.

Bé, de moment això és tot. Espero que tinguin en compte totes els suggeriments que he fet, ja que tots els faig pensant en el poble i amb els veïns i veïnes.

Moltes gràcies per la seva atenció i el temps dedicat, en breu espero alguna resposta

Guiu Muns Roura

Piscina VS Platja

Amb la calor la gent vol refrescar la seva pell, i és clar se sol anar a la platja o a la piscina. Cal dir que a l'hivern és molt més fàcil, perquè si tens fred t'abrigues amb mil jerseis i mantes i soluciones el problema, però a l'estiu això és molt difícil.

Pel que fa al debat plantejat de si prefereixo la piscina o la platja, tinc una postura ben clara des de fa anys. Adoro la piscina i detesto la platja.

La piscina és un lloc net, on l'aigua sempre és transparent. A la platja la brutícia és el que hi ha per tot arreu, l'aigua sempre està bruta i la majoria de vegades moguda.

No m'agrada quedar ple de sorra, és horrible que la sorra t'entri dins el banyador. Prefereixo la gespa, encara que sigui artificial o les rajoles. Però sorra no si us plau.

L'altre dia vaig parlar pel twitter amb altres persones, i com a resultat de la nostra conversa, intercanvi d'informació i experiències vam trobar moltes més raons per preferir la piscina abans que la platja.

Què és això d'anar a banyar-te a l'abocador més gran del planeta, m'he trobat més d'una vegada compreses surant per allà. A part de bosses de plàstic i moltes més deixalles. I és clar, no vulguem pensar tots els tipus de líquids que hi poden haver al mar.

La piscina és molt més higiènica, potser si que algun nen petit (o no tant petit) s'ha orinat allà dins, però escolteu, al mar s'hi orinen des de persones fins a animals, a part de les rieres, rius i perquè no dir-ho, algunes clavegueres no massa netes que desenvoquen al mar.

 

No sé quina és la vostra postura, comenteu a sota, parleu-ne, però que quedi clar que per a mi anar a la platja és un suplici.


P.D Resposta del COMENTARI: gràcies Irene, evidentment que no totes les platges estan brutes, però la d'Arenys de Mar està fastigosa, i suposo que no és l'única de Catalunya.

Evidentment que quan deia que hi orinen els animals no em referia només als peixos, sinó que també em referia als gossos que la gent porta a passejar per allà. A més, les riuades arrosseguen excrements a la platja.

En serio Irene, m'encantaria tenir una platja com les que teniu a Menorca, tot i que la sorra m'estressa.

Estiu VS Hivern

Ja ha arribat l'estiu, per a molts és una època molt esperada. D'altres no el volem tant.

Amb l'estiu arriba la calor, i amb ella vénen la suor de la gent, les mosques, esl mosquits i els moscardons. No m'agrada l'estiu, a vegades penso que només és una estació que agrada a la gent perquè és quan la majoria de la població fa les vacances més llargues.

Destesto caminar sota un sol abrasador que em crema la pell i em fa relliscar gotes de suor pel front.

No negaré que és més còmode anar amb camisetes de màniga curta, però això ho puc fer perfectament a la primavera. No cal estar tot l'any esperant l'estiu, no entenc el desitg que té la gent perquè arribi aquesta època.

Jo sóc fan de l'hivern, amb el seu vent glaçat, la seva dolça pluja i les seves fulles seques que dansen per tot arreu.

M'agrada la pluja, m'agrada arribar a casa i posar-me sota una manta. No em fa res caminar sense paraigües sota l'aigua que cau del cel.

Però com tot l'hivern té alguns inconvenients, ho sento però a mi no m'agrada el Nadal, i per mala sort el Nadal és a l'hivern.

Bé, comenteu a sota si preferiu l'estiu o l'hivern, ja sabeu la meva postura, a veure què opineu vosaltres.

Manifest dels Indignats de la Puerta del Sol (is in Spanish)

Estas son algunas de las medidas que, en cuanto ciudadanos, consideramos esenciales para la regeneración de nuestro sistema político y económico. ¡Opina sobre las mismas y propón las tuyas en el foro!

1. ELIMINACIÓN DE LOS PRIVILEGIOS DE LA CLASE POLÍTICA:o Control estricto del absentismo de los cargos electos en sus respectivos puestos. Sanciones específicas por dejación de funciones.o Supresión de los privilegios en el pago de impuestos, los años de cotización y el monto de las pensiones. Equiparación del salario de los representantes electos al salario medio español más las dietas necesarias indispensables para el ejercicio de sus funciones.o Eliminación de la inmunidad asociada al cargo. Imprescriptibilidad de los delitos de corrupción.o Publicación obligatoria del patrimonio de todos los cargos públicos.o Reducción de los cargos de libre designación.

2. CONTRA EL DESEMPLEO:o Reparto del trabajo fomentando las reducciones de jornada y la conciliación laboral hasta acabar con el desempleo estructural (es decir, hasta que el desempleo descienda por debajo del 5%).o Jubilación a los 65 y ningún aumento de la edad de jubilación hasta acabar con el desempleo juvenil.o Bonificaciones para aquellas empresas con menos de un 10% de contratación temporal.o Seguridad en el empleo: imposibilidad de despidos colectivos o por causas objetivas en las grandes empresas mientras haya beneficios, fiscalización a las grandes empresas para asegurar que no cubren con trabajadores temporales empleos que podrían ser fijos.o Restablecimiento del subsidio de 426¤ para todos los parados de larga duración.

3. DERECHO A LA VIVIENDA:o Expropiación por el Estado de las viviendas construidas en stock que no se han vendido para colocarlas en el mercado en régimen de alquiler protegido.o Ayudas al alquiler para jóvenes y todas aquellas personas de bajos recursos.o Que se permita la dación en pago de las viviendas para cancelar las hipotecas.

4. SERVICIOS PÚBLICOS DE CALIDAD:o Supresión de gastos inútiles en las Administraciones Públicas y establecimiento de un control independiente de presupuestos y gastos.o Contratación de personal sanitario hasta acabar con las listas de espera.o Contratación de profesorado para garantizar la ratio de alumnos por aula, los grupos de desdoble y los grupos de apoyo.o Reducción del coste de matrícula en toda la educación universitaria, equiparando el precio de los posgrados al de los grados.o Financiación pública de la investigación para garantizar su independencia.o Transporte público barato, de calidad y ecológicamente sostenible: restablecimiento de los trenes que se están sustituyendo por el AVE con los precios originarios, abaratamiento de los abonos de transporte, restricción del tráfico rodado privado en el centro de las ciudades, construcción de carriles bici.o Recursos sociales locales: aplicación efectiva de la Ley de Dependencia, redes de cuidadores locales municipales, servicios locales de mediación y tutelaje.

5. CONTROL DE LAS ENTIDADES BANCARIAS:o Prohibición de cualquier tipo de rescate o inyección de capital a entidades bancarias: aquellas entidades en dificultades deben quebrar o ser nacionalizadas para constituir una banca pública bajo control social.o Elevación de los impuestos a la banca de manera directamente proporcional al gasto social ocasionado por la crisis generada por su mala gestión.o Devolución a las arcas públicas por parte de los bancos de todo capital público aportado.o Prohibición de inversión de bancos españoles en paraísos fiscales.o Regulación de sanciones a los movimientos especulativos y a la mala praxis bancaria.

6. FISCALIDAD:o Aumento del tipo impositivo a las grandes fortunas y entidades bancarias.o Eliminación de las SICAV.o Recuperación del Impuesto sobre el Patrimonio.o Control real y efectivo del fraude fiscal y de la fuga de capitales a paraísos fiscales.o Promoción a nivel internacional de la adopción de una tasa a las transacciones internacionales (tasa Tobin).

7. LIBERTADES CIUDADANAS Y DEMOCRACIA PARTICIPATIVA:o No al control de internet. Abolición de la Ley Sinde.o Protección de la libertad de información y del periodismo de investigación.o Referéndums obligatorios y vinculantes para las cuestiones de gran calado que modifican las condiciones de vida de los ciudadanos.o Referéndums obligatorios para toda introducción de medidas dictadas desde la Unión Europea.o Modificación de la Ley Electoral para garantizar un sistema auténticamente representativo y proporcional que no discrimine a ninguna fuerza política ni voluntad social, donde el voto en blanco y el voto nulo también tengan su representación en el legislativo.o Independencia del Poder Judicial: reforma de la figura del Ministerio Fiscal para garantizar su independencia, no al nombramiento de miembros del Tribunal Constitucional y del Consejo General del Poder Judicial por parte del Poder Ejecutivo.o Establecimiento de mecanismos efectivos que garanticen la democracia interna en los partidos políticos.

8. REDUCCIÓN DEL GASTO MILITAR

Madrid (article que vaig fer pel NOU BORINOT)

Aquest any els alumnes de batxillerat vam fer un viatge cultural a Madrid del 24 al 27 de febrer. Va ser un viatge esgotador però molt gratificant.

El dijous al matí vam surtir de l’estació d’Arenys de Mar en destinació a Barcelona, on vam agafar l’AVE per arribar fins a la capital. Cal dir que les dues hores que va durar el trajecte amb el tren d’alta velocitat van passar volant. En arribar allà ens vam sorprendre tots de notar uns càlids raijos de sol sobre la nostra pell, durant els quatre dies va fer una calor infernal, semblava estiu. Aquest mateix dia vam veure alguns dels monuments més emblemàtics de Madrid, com són la Puerta del Sol, la Plaaza de la Cibeles o la Puerta de Alcalá entre molts altres. A més, també vam visitar el Museo del Prado, que va fascinar a més d’un.

Sens dubte el divendres va ser el dia més cansat. El matí el vam passar anant amunt i avall per poder veure tot el que ens faltava, ja que l’endemà anàvem a Toledo. Sobretot el que més em va impactar va ser el Palacio Real, perquè les seves dimensions descumunals et fan sentir com una formiga. A la tarda vam anar al Museo Reina Sofia que personalment va ser el que em va agradar més de tot el viatge.

El penúltim dia del viatge el vam passar a Toledo, una ciutat preciosa. Sobretot el que destaco d’aquesta ciutat són la bella catedral que hi ha i la sinagòga de Santa Maria la Blanca. Però de fet, és que tot el que anavem veient a cada pas que fèiem era realment encantador. No hi havia res del que poguéssim dir que era lleig o avorrit. A la tarda vam tornar l’hotel amb un bon record, i molts teníem la sensació que tornaríem a visitar aquella ciutat per pèrdrens en els seus màgics carrers.

L’últim dia va passar molt depressa, després d’haver visitat la Plaza España i el Templo Debod, va anar a un dels llocs on crec que s’hi ha danar més d’una vegada a la vida (amb les butxaques plenes de diners, per tant si no ets ric no hi vagis massa vegades) El Rastro, un mercat enorme on hi ha de tot i no és massa car. Si no trobes alguna cosa a aquest paraís de les compres no ho trobaràs enlloc més. Finalment, vam tornar a pujar a l’AVE, tornàvem cap a casa amb una bona experiència i un mal de peus icreible, però va valer la pena.

Tot i res

Veure que el temps no passa, els núvols volen i el cel continua blau.
L'efímera vida de les papellones, una eternitat.
La gent riu, sempre sona igual.
Arrencar les pàgines de vells llibres i cremar-les una a una, sendra.
Pluja, olor a pluja, terra humida, gotes que regalimen galtes avall.

La vida és i no és. La trobes i se'n va. No s'escapa de les mans, la deixes escapar.
Les flors de primavera, sempre tornen a néixer per morir.
L'anima del poeta que es consumeix lentament fins la seva fi.

Res, amor, tu i tot

Perdó per la meva gran absència, no tinc temps, és època d'examens i tinc molts treballs. Espero reactivar el blog a partir del 15 de Juny.

La veritat

La pura veritat és que encara no han instal·lat cap fanal al meu carrer, i això que els vaig demanar a l'Ajuntament ara fa quatre anys.

Vaig fer algunes instancies, i al final el regidor d'urbanisme em va rebre per dir-me que ja ho tenien apuntat a coses per fer i que més endevant les instal·larien. Suposo que  perquè callés (com que tenia 13 - 14 anys) em va regalar un parell de bolis i UNA "MINILLANTERNA". Això arriba al sarcasme.

 

P.D: el regidor d'urbanisme que em va rebre és el número 1 de la llista de CiU

Ara més que mai

Per fi les eleccions municipals són aquí. No és que estigui content de veure cartells amb cares de gent per tot arreu del poble, sinó que estic content perquè per fi deixarem de tenir l'alcalde que tenim. Que s'en torni a Arenys de Mar a viure a la torre que s'està constuïnt (no m'extranya, amb el sou que cobrava). Per fi eleccions.

Hi ha diversos partits polítics que es presenten a les eleccions, són els següents: CiU (amb el mateix candidat que porta presentant-si duran vuit anys que jo recordi), PSC (amb un candidat que no coneix massa gent), PP (amb un candidat que viu al poble veí, persona totalment desconeguda), ERC (partit on el candidat es torna a presentar després d'haver estat a l'oposició, persona que és molt popular), CUP (que també presenta el mateix candidat que ara fa quatre anys ja que així ho va decidir l'assamblea, que ha estat a l'oposició durant aquests quatre anys anteriors) i per últim VAM (partit de les urbanitzacions, crec, del que no sabem res).

Arenys de Munt 2000 ha desaparegut del mapa, i per tant la gent que militava en aquest partit polític s'ha adherit a altres, ja que això de treballar pel poble ha estat tan profitós (i ha omplert butxaques).

Ja veieu que no sóc objectiu ni ho vull ser, ja que això és el bloc d'opinió i diré sincerament tot el que crec i penso.

Si pogués votar tinc claríssim que el meu vot seria per la CUP. Els motius que tinc són suficients i ben senzills. Les persones que es presenten amb aquest partit polític són gent del poble de tota la vida. És gent d'Arenys de Munt, que l'estma i no li vol cap mal. Gent que no els importa cobrar poc per servir al poble, perquè ells el que volen és construir un futur millor assenyadament. La llista de les eleccions municipals de la CUP l'ha decidit la gent del poble en una assamblea. A més les seves propostes, segons el meu punt de vista, són les més encertades. I sabeu perquè són  tan encertades? Doncs perquè les va decidir la gent del poble també amb una assamblea. La CUP no pren les decisions sense tenir en compte la gent del poble, sinó que és la gent del poble qui pren les decisions per la CUP.

ERC també està bastant bé, el candidat és una persona coneguda i del poble. La resta de la gent de la llista també és d'aquí, però el meu vot el té la CUP.

El que no m'agrada d'ERC són algunes de les propostes que ha presentat, no crec que  siguin del tot encertades, tot i que ERC està adquirint molta popularitat i se l'ha de felicitar per la tan bona campanya electoral que està fent.

Crec que la gran batalla es centrarà entre la CUP i ERC, on CiU pot tenir també un paper destacat, ja que hi ha rumors d'una aliança entre ERC i CiU que no perdonaria per res del món, ja que la llista electoral de CiU no és del meu agrat, i la feina que ha fet aquest partit polític en aquests quatre anys no la veig amb bons ulls.

El tripartit Arenys de Munt 2000, CiU i PSC que tenim no ha donat massa bons fruits, encara que ara vagin i publiquin la revista AMUNT i expliquin tot el que han fet en aquesta legislatura (gran part de les obres fetes aquest darrer any i sobretot darrers mesos perquè s'acostaven les eleccions).

Sobretot a qui no votaria és al PP. Per què? Ho diré amb una paraula: hipocresia. El partit polític és himpòcrita, i ha insultat moltes vegades alss catalans. Té mitjans de comunicació que difonen la seva ideologia i creen falsos mites de la gent de la nostra terra. Com es pot presentar el PP a les eleccions d'Arenys de Munt? Per favor, que estan al poble que va iniciar les consultes per a la independència de Catalunya. A sobre el candidat és dArenys de Mar. Quina vergonya em faria que tinguessin més vots que un altre partit.

Ara no us ofengueu gent del PP (i si us heu ofès us aguanteu, que vosaltres heu maltractat la nostra memòria, història... en general, la nostra cultura des de temps remots).

DIUMENGE 22 DE MAIG DE 2011 vota amb el cap i amb el cor.

L'amor ha de ser lliure

Què és l'amor si no estimar una altra persona? Estimar. Perquè és tant complicat que la gent entengui que l'amor és lliure. un s'enamora de l'ànima, què importa el sexe d'aquesta persona? L'important és estar bé, sentir-te a gust, estimat, protegit... No veig quin problema tenen tantes persones a acceptar que dues persones del mateix sexe estiguin juntes. Si s'estimen què passa? Si estan bé juntes perquè hi ha gent que ho troba malament? Sincerament no veig quin problema hi ha a estimar a qui vulguis sigui dona o home.

Diuen que estem programats per continuar l'espècie i reproduir-nos, que és antinatural. Diuen i parlen molt. Jo veig més antinatural estar amb algú a qui no estimes, amb qui no estàs a gust. Poden fer els esforços que vulguin totes aquestes persones tan carcas, que l'homosexualitat (no m'agrada posar etiquestes, però perquè quedi més clar pronuncio aquesta paraula) ha existit sempre i no desepareixerà mai. Les ànimes són l'important, la resta és igual. Estima a qui vulguis, sigues com vulguis, viu a la teva manera.

Sabeu què és avorrit una persona? Jo sí.

Hi ha gent que cansa, em sap greu dir-ho però cansa molt. Al final tot el que surt de la seva boca no mereix ser escoltat. Sobretot el que em fa avorrir a les persones són els seus temes de conversa. Poden ser éssers humans molt divertits, però si són monotemàtics de ben segur que els acabaré avorrint.

Fer sempre el mateix pot no ser avorrit si quan es duu a terme aquesta activitat esté una conversa diferent cada vegada. Però no tothom aprecia plaer de conversar, d'intercanviar idees i coneixements. Poden ser converses absurdes o bé serioses, que segur que t'ho passes molt bé si parles de temes variats.

Doncs bé, fa ja un parell de setmanes (parell català i no mallorquí) que estic molt cansat de la monotemàtica d'algunes persones que conec. Em sento avorrit i cansat quan m'assec al seu costat, no m'aporten res positiu. Només m'ajuden a avorrir-me. A més no és que sigui gent digna d'admirar, perquè com a persones estan suspeses. No tenen valors.

Per això he decidit que el millor que puc fer és allunyar-me d'aquests éssers humans i rebutjar qualsevol petició que em facin.

"Tormento" de Benito Pérez Galdós

"Tormento" és una lectura obligatòria a l'assignatura de literatura castellana de la branca d'humanitats de batxillerat. No ha tothom li ha agradat, ja que la protagonista que s'anomena Amparo és una noia de la baixa burgesia que té una personalitat una mica dèbil i com diriem vulgarment és una noia molt pava, una bleda en definitiva. Això fa que durant tota la lectura la protagonista es plantegi molt el que ha de fer o el que li correspon fer, ja que si bé és un llibre realista té algunes pinzellades naturalistes que l'influeixen.

Personalment a mi em sembla una bona lectura, potser hi ha capítols del llibre que són més feixucs i això avorreix una mica, però sincerament el final que té aquesta novel·la és fantàstic! Us dic amb el cor a la mà que és una lectura molt bona, si podeu disfruteu-la tant com he fet jo.

My perfect girl is crying inside

I fell into the mistake to love you. I tried to make you happy, I tried to get close with you. But you don’t let me to feel the warmth of your skin chafing my cheeks. I couldn’t know what your hair smells of, and I think I'll never can.

Your thin lips are one of my desires.

I think the problem isn’t me, the problem is that you are injured inside. Your heart is made bits and you don’t let me help to recompose it. You are an undecided girl and too humble, but I like this, but sometimes this enrages me because it makes you disvalues.

You are terrific, my child, you are pure diamond

Mi chica perfecta llora por dentro

Caí en el error de amarte. Te he intentado hacer feliz, he intentado poder acercarme a tí. Pero no me has dejado sentir el calor de tu piel rozando mis mejillas. No he podido saber a que huele tu bello pelo, y creo que nunca podré.

Tus finos labios son uno de mis deseos.

El problema no creo que sea yo, el problema es que estás herida por dentro. Tienes el corazón hecho pedacitos y no me dejas ayudarte a recomponerlo. Eres una chica indecisa y muy humilde, esto me agrada aunque a veces me llega a disgustar porque hace que te desvalores.

Tu eres magnífica, mi niña, eres diamante puro.

Inspiració

No s'ha de jutjar a las persones pel que fan o deixen de fer, sinó per com són. Tot i que moltes vegades el que fan és per com són.

Prejudicis

És un error que totes les persones solen cometre. Hi ha qui és més propici a caure en l’error que d’altres. Jutjar a algú sense conèixer aquesta persona és molt lleig i d emala persona. Ara no us penseu que ho dic per creiticar a algú que ho faci, més aviat és una reflexió perquè jo sóc un bon exemple d’aquest error. Sempre, sempre prejutjo a la gent. Si que diuen que la primera impressió és la que conta, però també es diu que les aparences enganyen.



Aquest viatge que hem fet a França m’ha obert més punts d evisió, i m’ha ajudat a créixer personalment. El fet d’haver de relacionar-te amb tanta gent, a qui no coneixies de res fa que t’obris al món i vegis que tot pot canviar.


He conegut gent meravellosa en aquest viatge, persones que quederan durant molts anys marcades a la meva memòria, i d’altres que m’acompanyaran durant tota la vida.

I no només parlo dels francesos que he conegut, sinó que els lligams que he establert amb els altres catalans són igual d’importants. Mai hauria pensat que parlaria amb ells, són persones que han deixat petjada en la meva vida. És imposssible d’olblidar tot el que he après d’ells i tots els bons moments que hem passat.

No jutgis a qui no coneixes perquè un dia pot acostar-se a tu i sorprendre’t positivament. Totes les persones mereixen tenir l’oportunitat de ser jutjades per tal com són en realitat, no per tal com les veiem.

Anhels

A vegades vols el que pots aconseguir fàcilment, però quasi sempre tot el que és impossible o més díficil d'aconseguir és allò que més anheles.

Vivim obsessionats per aconseguir allò que no ens és possible d'aconseguir, sempre volem anar a més. Pensem que la felicitat l'obtindrem gràcies a coses terceres que ens són difícils d'obtenir, i que quan les posseïm les imfravalorem i no les desgustem tal i com ens pensavem, i llavors ens creem una altra meta per aconseguir.

Podem sentir una forta necessitat d'obtenir una cosa, podem voler-la i desitjar-la amb totes les nostres forces. Podem arribar a sentir un fort dolor agut al nostre pit, però quan l'obtenim i mirem tot aquest patiment veiem que la meitat ens el podríem haver estalviat, i que potser no valia tant la pena lluitar per aquella cosa que volíem.

No estic dient que ens convertim en una societat conformista, estic d'acord en tenir desitjos, el que vull dir és que abans d'anhelar alguna cosa la valor objectivament i després de veure els peròs i els contres, inclinar-nos cap a un costat o l'altre de la balança i llavors si de veritat val la pena, desitjar amb totes les teves forces.

Podem rebre molts cops, ens podem sentir dèbils i desvalguts, però si de debò ho desitjem ens aixecarem de terra i seguirem caminant endevant, lluitant per obtenir el fruit del nostre esforç.

El que hem de fer és cuidar i estimar allò que has obtingut, recordant tot l'esforç que has fet per aconseguir-ho

Antisistema

Bé, aquí volia escriure una mica el que penso de vegades, però és de bojos xD.

Per què tots fem el que ens han deixat? Per què et vesteixes cada dia amb la roba que has anat a comprar per exemple? Perque és el que fa tothom, és el que ens han anat deixant els nostres avantpassats. Són tantes les coses que fem sense pensar-les, sense pensar, i això per què coi ho estic fent? Perquè és el que fa tothom, el que a fet sempre tothom, i si no ho fas igual ets diferent, ets marginat de la societat, despreciat.

La vida en què vivim consisteix en néixer, créixer, estudiar, educar-te, treballar i morir perquè la futura generació pugui continuar la humanitat, és com un conte, que té començament i final. La gent avui en dia no pensa en aquets detalls. S'ha de mirar el món en una grandíssima prespectiva, com si estiguesis observant el que fem.

És una visió molt estranya del món, i prefereixo quedar-m'hi al marge, però sé que existeix, i que és important.

Però a vegades penso que són productes de l'obscuritat que hi ha dins el meu cor. Que vivim per estimar, sentir els sentimens, expresar-nos, relacionar-nos...

No ho sé, són massa pensaments i massa pesaments per mi.

Ho deixaré en els més profunds pensamens del meu cap...

Una llar de bona gent

Tot va començar amb el meu cor escongit. Estava neguitós i tremolava com una fulla. Però tot aquest patiment es va anar alleujant a mesura que passaven les hores, havia anat a parar a un lloc meravellós. Una família m’havia acollit en l’intercanvi que fèiem amb l’institut. Només tinc bones paraules per a ells i el bon tracte que em van mostrar.

La petita Alice, l’amiga de la germana de la meva corresponent, és un sol. Brilla per si sola. Em va fer passar molt bones estones, amb les seves idees estrafolaries i la seva veu aguda vaig passar un cap de setmana inoblidable.

La princesa Léa, germana de la meva corresponent, em va enamorar. La seva puresa infantil em va fer sentir com un nen petit en tots els jocs als que vam jugar. No és fàcil d’oblidar la seva veu, i el seu rostre d’ulls blaus i cabells castanys. Encara ara la sento burlar-se de la seva germana.

El majestuós Benjamin, germà de la princesa, em tractava d’una manera tan semblant a la que ofereix un rei als seus hostes. Amb una veu delicada i fina. Atent i madur com una persona adulta, em va soprendre per la seva edat juvenil. Va esdevenir com un germà gran durant els dies que vaig passar allà.

L’emperadriu Salomé, la meva corresponent, ha estat per mi d’una manera increiblement amable. La seva bondat, que augmentarà a mesura que carregui anys al damunt de les espatlles, eclipsa els defectes que pugui tenir. La seva veu profunda com la d’una soprano però tranquil•la com la d’un petit gatet em calmava l’estat d’ànim, i em reconfortava al poder saber que la tenia a prop.

 

Ells s’han convertit en la meva segona família. Són molt forts, s’estimen uns als altres. I el més important el respecte que es tenen fa que siguin una família molt unida i de les més felices que mai he vist.

Benvinguda

Bé lectors, només escric unes breu línies per informar-vos que he aconseguit un nou col·laborador (els dos últims "posts" són seus).

Llegiu-lo perquè val molt la pena, és un gran writer

Sentiments de la vida

La por, por a perdre-ho tot, a no tenir la gent que et rodeja, a no tenir a ningú. Com les nits més fredes i amb més solitut. Por a no poder estimar a qui estimes, a no poder fer el que tu vols.

Desesperació al pensar en que demà potser ja no tindràs el que tens, en què perdràs la felicitat que t'envolta.

Ràbia, als ignorants que intenten fer-te callar, impedir-te avançar, deixar-te a la cuneta. Però l'únic que aconsegueixen amb això és donar-te més àncies a arribar més amunt, per després plantar-te al seu davant i ensenya'ls-hi, i poder-ne estar orgullós.

Orgull, orgull de tu mateix en agradarte, agradarte el que fas, qui ets, com ho fas.. sense interessarte per com en menysprean els altres. En fer el que saps que esta be, i ningu et pot dir que esta malament, ja que tu fas el que t'agrada, i ningu t'ho ha d'inpedir. Llibertat d'expresio!

Desolació, quant saps que el que tens s'acabarà d'aquí a un temps massa curt, i no pots fer res per impedir-ho, se n'anirà i res serà el meteix que era abans.

Felicitat, quant estàs content amb tu mateix i amb la gent que t'envolta, els teus amics.

Tot això és una realitat, un ecosistema, si no tens orgull, mai tindràs felicitat, i si mai sents rabia, mai et podràs superar, ni perdre la por, i llavors sentiràs desesperació. I la desesperació et portarà cap a un altre camí.

Tot és ple de camins descoberts, i camins inexplorats, només fa falta que trobis el teu.

I el mes important no es trobar la felicitat, sinó trobar-ho tot, perquè sense els altres sentiments no pots arribar a tenir-la mai.

Ferides

El temps passa, i les ferides curen, l'únic que has de fer quan et dones el cop, és posar-hi una tirita i el temps es preocupara de curar-ho

The true love: A walk to remember

The best film I’ve never seen is A walk to remember. It was directed by Adam Shankman who has already directed Hairspray. This film is based on a book which has the same title. The main actors are Shane West and Mandy Moore, whose characters fell in love.

This romance is set in Beaufort, North California, in the decade of ninety’s. Landon Carter (Shane West), who is a rebellious boy, is punished to participate in some after-school activities because he had problems at high school. One of these after-school activities is perform at a school play as the main character. He asks for help to Jamie Sullivan (Mandy Moore), who is the reverend’s daughter, because he can’t learn the dialogue. Jamie accepts to help him with a condition, he can’t fell in love with her. In addition she isn’t a popular person as him, for this reason Landon wants to have a secret relation but this upsets Jamie. But he starts to love her and he kisses her during the play they are performing.

He starts to make real her list of dreams and they start a beautiful friendship, as a result, they start a relationship but there’s a problem. Jamie has a secret she can’t tell him due to the fact that it isn’t a positive thing, but her father speaks with her and finally she tells the secret to him. Since Landon knows the truth he starts to make her happy, helping her to achieve her dreams.

There are lots of reasons why I love this film. Firstly the romantic films and books are favourite genre. Secondly I believe this story, we can think it’s real. And finally the plot and the actors performance are marvellous. Therefore, I would recommend this great film to anyone.

Centras nuclears

Aprofitant tot el resò que ha causat l'explosió del reactor de la central nucler de Fukushima, parlaré sobre un debat que fa molts anys que està obert, centrals nuclear sí o no?

Les centrals nuclears ens proporcionen grans quantitats d'energia elèctrica, actualment som dependents d'aquestes però podría arribar un dia en que no necessitéssim l'energia nuclear? Jo crec que sí, doncs bé, aquesta manera d'obtenir energia elèctrica causa residus radioactius, la radioactivitat d'aquests dura segles, i per aixòs'han de conservar durant molt i molt de temps, però qui ens assegura que esl mètodes d'emmagatzematge són segurs? Llençar-los al mar no crec que sigui la solució.

Actualment estan agafant embrenzida energies renovables com l'eòlica i la fotovoltaica, aquestes són fàcils d'obtenir, i molt més barates. Per què hem de seguir tenit centrals nuclears si comporten molts riscos, i a més poden ser fàcilment substituïbles? Segons el meu punt de vista és perquè la raça humana el que vol és demostrar que és qui mana, qui en sap més, vol demostrar que té el poder absolut i que no depèn de la natura. Estem molt equivocats.

P.D: després d'un llarg període d'absència he tornat a escriure, les meves idees estaven esgotades

Tienes que ser feliz

Sempre igual

Actualment freqüento una vegada per mes el CAP d'Arenys de Munt a causa que m'hestic vacunant.

El cas és que mai són puntuals, es pot ententre que una urgència causi retards o al allargar-se una visita, però el que no entenc ni m'agrada és que a vegades vagin amb 30 minuts o més de retard perquè és l'hora de berenar, i les infermeres, metgesses i metges (a Arenys de Munt no hi ha infermers) passin llarga estona fent-la petar al menjador metre la gent s'espera. Estic d'acord que tenen dret a fer un descans, però si ja van amb retard, coi! Que escursin la seva estona d'esbarjo almenys per questions ètiques.

No ho sé, això és el que faria jo, ja que la meva consciència no és prou forta per veure gent malalta i fer-la esperar.

Però el cas és que aquest dijous passat (ahir), tenia hora a les a un quart i cinc de vuit, i em van atendre a tres quarts i cinc de vuit. El problema no és que anéssin tard, sinó que quan vaig arribar a les set i cinc, la infermera que m'havia d'atendre va sortir de la consulta i es va posar a parlar amb una persona coneguda, aquestes dues van estar parlant davant de tothom durant més de quaranta minuts! Era una situació incrïble, tots veiem els minuts passar i aquelles dues persones sense descència parlant tant tranquil·les. Al final l'altre infermera que hi ha, després d'atendre les seves visites va començar a atendre les visites de la infermera que estava parlant, i per tant va ser aquesta la que em va puxar el braç, tot plegat no són ni cinc minuts, i vaig perdre tota la tarda esperant que paréssin de parlar i fes la seva feina. Ostres, es que el que feia més ràbia és que estaven a dos metres de tu parlant i rient, i tots els pacients que estavem allà estavem àtonits envers aquella situació.

Què hem fet malament per tenir un món com el que tenim?

P.D: ara m'emportaré els deures de l'institut i mentre espero els faré allà.

Oh yes

You said that you want a revolution, this is a sentence of a Beatles song.

And an anonymous person said to me the same. She, let's call her Ginger, said she want a revolution for interesting causes, not a simple thing like a school excursion. And I tink: how is she going to do a revolution criticizing the others? Ginger is a person who wants lots of things, but she doesn't do nothing for get them. She's sitting on the sofa eating crisps while she's watching TV and surfing on the net at the same time.

Who can we start a revolutin if we don't start at the beginning?

                                      EVERYBODY WANNA CHANGE THE WORLD

Vela

A l'institut on vaig ens obliguen a fer un curset de vela durant quatre divendres. El preu d'aquest curset és de 60€.

Jo entenc que hi hagi gent que el vulgui fer, que li agradi aquest món, però no és el meu cas. A més, jo ja vaig a dues altres sortides que fem, un viatge a Madrid que val 300€ i un intercanvi amb un institut francès que val 210€. D'aquest viatges en puc treure molt de profit, són viatges culturals amb els quals podem aprendre moltes coses.

Em fa il·lusió anar a Madrid i visitar museus i llocs importants de caire històric. Tinc moltíssimes ganes d'anar a França i conèixer nova gent al mateix temps que practico un altre idioma, i conec un altre tipus de societat.

Digueu-me què en trec d'anar a fer vela? Una nova experiència? Segons la meva opinió aquesta experiència me la puc estalviar, no em fa falta per viure. No és de vital importància.

I què passarà? Malgrat els meus esforços perquè em deixin no fer vela a canvi de fer un treball escolar durant aquestes hores que l'altre gent estarà a la sortida, hauré d'anar-hi perquè ningú em donarà suport (a part d'una altra noia, la qual no s'ho pot permetre), i hauré de fer vela perquè ningú s'haurà rebel·lat.

Si no hagués de pagar res em seria igual fer-ho encara que no en tragués cap profit, però que m'obliguin a pagar això vulnera els meus drets de decidir i expressar-me lliurement. Jo no vull pagar per fer una activitat de la qual no en trauré cap profit. Les altres sortides escolars com anar el teatre bé que són obligades i molta gent no hi va (aquestes sí que t'aporten coses). Què és això? Una altra injustícia?

P.D: a part recordem que hi ha una crisi econòmica