17 de nov. 2011

Crítica sobre l'obra "Catalans a la romana"

El passat divendres dia 11 de novembre vaig anar al teatre del Centre Moral d'Arenys de Munt per veure l'obra titulada "Catalans a la romana".

Primer de tot us parlaré sobre els actors. Persones que actuen i es treuen tota la vergonya de sobre tot i no ser professionals. Donant el millor de sí, fent gaudir un públic que no les tenia totes sobre l'obra que estava mirant. Cal felicitar-los perquè van actuar molt bé per no ser professionas, alguns més que d'altres, tot s'ha de dir que n'hi havia algun que encara es liava a l'hora de dir el seu diàleg però bé, això és un detall sense importància, perquè aquestes persones són meravellosament genials quan pugen dalt de l'escenari.

Un escenari, per cert, molt ben decorat, cal felicitar als encarregats de montar l'escenografia i el vestuari, a més de les maquilladores i perruqueres que van fer virgueries amb els cabells de les protagonistes.

Ara bé, aquest grup de teatre, que cal recordar que  són persones que actuen de forma altruïsta, ha fet obres millors.

Aquesta obra titulada "Catalans a la romana" intenta fer un reflex de l'eterna rivalitat que hi ha entre Catalunya i Madrid però a través d'una lluita entre dos personatges per aconseguir esdevenir cònsols a Roma, la capital de l'imperi. Pel meu gust, era una obra massa sobrecarregada d'alusions a Catalunya, el moviment independentista que ha esdevingut a Arenys de Munt i el Barça, que el mencionen una vegada relacionant-lo amb les lluites de gladiadors.

Cal dir que aquesta era una obra experimental, on intruduïen per primer cop un format musical. Cosa que no em va agradar gens, perquè si bé els actors intentaven donar el millor de sí i cantar bé (cal donar les gràcies a la direcció musical, que va treballar molt de temps perquè aquests actors poguessin cantar dalt de l'escenari sense témer fer-ho molt malament) tenien unes cançons que com diria la meva àvia TELA MARINERA, vaig trobar que no encaixaven amb l'obra. És a dir, que no funcionava fusionar cantar al mig d'aquella representació teatral, trencava tota la dinàmica, a part que cada vegada que una cançó començava els actors havien d'anar a buscar els micròfons a banda i banda de l'escenari, sense dir res, i això quedava molt lleig.


Em sap greu carregar contra aquesta representació, perquè són gent del poble que busquen fer passar una bona estona a la gent. Crec que el pitjor problema era l'obra en sí, ni els actors, ni la direcció ni ningú altre. El més dolent era aquell guió, escrit amb poca gràcia i humor extrany, un humor que no va captar massa gent del públic. Un públic que sortia del teatre dient que l'obra havia estat bé, "entretenida" deien.

Aquest és un grup de teatre que ha fet obre boníssimes, tenen una llarga trajectòria d'obres a la seva esquena. Han dut als escenaris de la millor manera possible obres com "Diner Negre", "Arsènic per compassió" i "Políticament incorrecte" entre moltes altres. Obres que et deixaven catatònic de tant de riure, sortint del teatre amb dolor a les galtes de tant de riure i riure sense poder parar.

Si hagués de posar nota a la representació els donaria un 6'5 o a tot estirar un 7, perquè hi ha alguns aspectes a millorar tot i que jo seria partidari de no tornar a representar-la més, perquè és una obra que et deixava indiferent al sortir del teatre, no en parlaves ni et feia reflexionar en res. Aquesta nota la baso en el 10 absolut que té la representació que van fer d'"Arsènic per compassió" i al 9'5 de "Políticament incorrecte" (obra més recent).

Aquesta és l'opinió d'un sol espectador, potser als altres els va agradar, tot i que a mi no m'ho va semblar. També cal dir que potser havia posat el llistó molt alt al venir de veure obres tant i tant bones que havia dut a terme aquest grup teatral.

En conclusió, jo no us recomano que aneu a veure mai una obra que es tituli "Catalans a la romana", sigui de qui sigui, però sí que heu d'anar a veure el grup de teatre del Centre Moral d'Arenys de Munt, espero que tornin a la seva època gloriosa, que aquesta obra sigui només un entrebanc i segueixin fent un teatre tan bo com el que havien fet fins ara.

15 de nov. 2011

You said that you want a revolution, well you know, everybody wanna change the world

Encara que jo no tingui l'edat mínima per poder votar en les pròximes eleccions, tinc clar que sí que hi aniria i dipositaria el meu vot dins de l'urna.

Un dels motius que m'impulsa a votar és el sacrifici que han fet homes i dones al llarg de més de dos segles d'història per aconseguir la democràcia, si bé avui en dia s'ha convertit molt relativa i podem dir que no és una democràcia del tot real, almenys podem expressar la nostra voluntat cap a qui volem que ens governi i amb quins ideals.

No dic que es vagi a votar a un partit si és el cas que no n'hi ha cap que ens faci el pes, tenim dues opcions més a l'hora d'anar a votar, com són el vot amb blanc i el vot nul. Jo, si no sabés a quin votar perquè no estigués d'acord ab cap partit em decantaria més pel vot nul. Pot semblar una tonteria votar en nul, però si ho fem en blanc això voldrà dir que ens és igual qui ens governi i per tant donarem suport al partit més votat, en canvi el vot en nul és un vot exercit que no recolza cap formació política.

En relació a aquestes eleccions generals que es duuen a terme d'aquí no res, no comparteixo l'opinió de no anar a votar perquè així demostrarem que no ens importen les coses d'Espanya. Si això es dués a terme massivament feria que només votessin els ciutadans que no tenen el sentiment catalanista, fet que si bé no votarien massa habitants catalans, els pocs que votessin donarien el seu vot a un partit contrari al catalanisme, i a Madrid només els importaria això, els seria igual veure que només ha votat un 10-15% de la població catalana. 

Si es vol demostrar el sentiment catalanista ho faria o bé votant un partit que em representés de veritat o amb un vot amb nul.



Penso que hem d'exercir el nostre dret a vot si més no per honorar tots els humans que van suar sang per poder aconseguir tinguéssim aquest dret.


Ara bé, aquesta és la meva opinió i cadascú té el dret de fer el que els sembli més convenient.

5 de nov. 2011

nananà!

El caminar descalç per un sòl de marbre a  ple estiu, frescor.

Peus despullats sobre un terra de rajoles a ple hivern, fredor.

Bufandes fetes de llana i mtjons gruixuts, escalfor.

Les teves mans sobre el meu pit nu, ardor.


Un cor a ritme frenètic al sentir la teva respiració calmada,
exhalada per uns llavis que fonen qualsevol patiment sofert.

L'escarlata líquid de la vida que no para de bullir.
JO PENSO QUE SI UNA COSA NO ET SEMBLA BÉ L'HAS DE DIR, EN COMPTES D'AMAGAR EL CAP SOTA L'ALA

Ho dic per totes aquestes persones que no esteu a favor de que la gent expressi la seva opinió lliurement