Sentiments de la vida

La por, por a perdre-ho tot, a no tenir la gent que et rodeja, a no tenir a ningú. Com les nits més fredes i amb més solitut. Por a no poder estimar a qui estimes, a no poder fer el que tu vols.

Desesperació al pensar en que demà potser ja no tindràs el que tens, en què perdràs la felicitat que t'envolta.

Ràbia, als ignorants que intenten fer-te callar, impedir-te avançar, deixar-te a la cuneta. Però l'únic que aconsegueixen amb això és donar-te més àncies a arribar més amunt, per després plantar-te al seu davant i ensenya'ls-hi, i poder-ne estar orgullós.

Orgull, orgull de tu mateix en agradarte, agradarte el que fas, qui ets, com ho fas.. sense interessarte per com en menysprean els altres. En fer el que saps que esta be, i ningu et pot dir que esta malament, ja que tu fas el que t'agrada, i ningu t'ho ha d'inpedir. Llibertat d'expresio!

Desolació, quant saps que el que tens s'acabarà d'aquí a un temps massa curt, i no pots fer res per impedir-ho, se n'anirà i res serà el meteix que era abans.

Felicitat, quant estàs content amb tu mateix i amb la gent que t'envolta, els teus amics.

Tot això és una realitat, un ecosistema, si no tens orgull, mai tindràs felicitat, i si mai sents rabia, mai et podràs superar, ni perdre la por, i llavors sentiràs desesperació. I la desesperació et portarà cap a un altre camí.

Tot és ple de camins descoberts, i camins inexplorats, només fa falta que trobis el teu.

I el mes important no es trobar la felicitat, sinó trobar-ho tot, perquè sense els altres sentiments no pots arribar a tenir-la mai.