El caminar descalç per un sòl de marbre a ple estiu, frescor.
Peus despullats sobre un terra de rajoles a ple hivern, fredor.
Bufandes fetes de llana i mtjons gruixuts, escalfor.
Les teves mans sobre el meu pit nu, ardor.
Un cor a ritme frenètic al sentir la teva respiració calmada,
exhalada per uns llavis que fonen qualsevol patiment sofert.
L'escarlata líquid de la vida que no para de bullir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada