Prejudicis

És un error que totes les persones solen cometre. Hi ha qui és més propici a caure en l’error que d’altres. Jutjar a algú sense conèixer aquesta persona és molt lleig i d emala persona. Ara no us penseu que ho dic per creiticar a algú que ho faci, més aviat és una reflexió perquè jo sóc un bon exemple d’aquest error. Sempre, sempre prejutjo a la gent. Si que diuen que la primera impressió és la que conta, però també es diu que les aparences enganyen.



Aquest viatge que hem fet a França m’ha obert més punts d evisió, i m’ha ajudat a créixer personalment. El fet d’haver de relacionar-te amb tanta gent, a qui no coneixies de res fa que t’obris al món i vegis que tot pot canviar.


He conegut gent meravellosa en aquest viatge, persones que quederan durant molts anys marcades a la meva memòria, i d’altres que m’acompanyaran durant tota la vida.

I no només parlo dels francesos que he conegut, sinó que els lligams que he establert amb els altres catalans són igual d’importants. Mai hauria pensat que parlaria amb ells, són persones que han deixat petjada en la meva vida. És imposssible d’olblidar tot el que he après d’ells i tots els bons moments que hem passat.

No jutgis a qui no coneixes perquè un dia pot acostar-se a tu i sorprendre’t positivament. Totes les persones mereixen tenir l’oportunitat de ser jutjades per tal com són en realitat, no per tal com les veiem.