Continuarem parlant del famós equip de govern d'Arenys de Munt

Vaig sentir-ho un dia de tempesta quan vaig posar la ràdio Arenys de Munt. estaven fent el ple municipal, i es tractava el tema dela compra d'una màquina de netejar els carrers. Evidentment l'oposició hi estava en contra, però no per dur la contrària, sinó perquè el seu sentit del seny està molt més despertat que no pas el dels regidors que van votar a favor de comprar la màquina en qüestió.

Al final aquesta màquina ha estat comprada, amb unes condicions increiblement altes, de 75000 euros que valia, gràcies al pagar-la a plassos els interessos la fan pujar a 126 000 euros, durant cinc anys.

Hi va haver un regirdor que va proposar comprar-ne una de segona mà, la qual costaria només uns 6000 euros aproximadament. La seva proposta va ser denegada.

Doncs bé ara només queda pensar, per què ha passat això.

ENDAVANT, REBEL·LEM-NOS CONTRA LES INJUSTÍCIES

Anada d'olla

Quan tot et sembla una gran aventura i un camí meravellós per recórrer és que estàs enamorat?


Tot és preciós, viure és una sensació increïble, emocionant.
Sents que la sang no para de moure's dins teu, amb l'ardor que la caracteritza.


No hi ha res com poder ser feliç a causa de qualsevol fet, com veure un nen petit córrer rient perseguint al seu amic, o veure com un arbre per les fulles una a una, amb una sensual delicadesa.


Viure és molt interessant, pel sol fet de no néixer amb una guia que t'indiqui què és ni el què has de fer. Saber que has de prendre les decisions per portar-te cap al futur desitjat és superextrany, però al mateix temps és facinant saber que qualsevol cosa que facis et pot canviar de camí. No hi ha un sol camí correcte, peraixò anem canviant d'un a un altre.


Tot és aire fresc, brisamque t'acaricia les galtes al caminar. Saber que ets feliç i capaç d'estimar

Indignació

Desprès de les festes nadalenques faig un balanç i com cada any trec una conclusió clara, estic indignada. Sóc una persona molt tradicional i en contra del que sembla que ara está de moda, a mi si que m’agrada el Nadal. I si hi ha un dia en concret que em fa reviure la meva infancia, és la nit de Reis. Visc amb nervis l’espera de la cavalcada igual que ho viuen els meus fills. I és aquí on arriba la meva indignació, cada any haig de sentir els mateixos comentaris de la gent quan ja han passat els Reis damunt de les seves carrosses: “Cada any surt el mateix, tanta estona esperant per això”,”Que pocs caramels que llencen” i un llarg etcétera de queixes i exigències de tota mena.

La gent s’ha parat a pensar el temps que porten els carrossaires preparant aquesta cavalcada? El temps que hi dediquen? El poc pressupost amb que compten? Es trist que no valorin la dedicació de persones, que quan acaba la seva jornada laboral, dediquen una pila d’hores a construir unes carrosses que portaran els somnis dels nens en una nit mágica. Són persones que no rebran res a canvi, només es conformarán en veure feliços a tots aquests nens i nenes encara que només sigui per una estona. Són persones que encara que ja hagi acabat la cavalcada segueixen treballant, sota corones, perruques, barbes i vestimentas reials per seguir il·lusionant a la canalla i perquè no, els més grans també.

Crec que aquesta gent que tant el decepciona els pas dels Reis per Arenys de Munt haurien d’anar altres pobles i ciutats ja que ningú els obliga a quedar-se aquí i deixar de queixar-se d’una feina molt ben feta i molt poc valorada i d’un conjunt de persones que han dedicat moltes hores a il·lusionar a petits i grans.

L'Anne de teules verdes

És una història preciosa, una història molt romàntica que et fa enamorar de la vida. L'època en la qual està insirada desperta una gran curiositat, ja que ens deixa veure com era la manera de viure en llocs passats i llunyans.

Cal dir que la manera de parlar que té la protagonista amb un vocabolari tant elaborat enamora, les seves paraules es converteixen en música per qui les escolta. El seu comportament envers diverses situacions és molt enginyós, esdevé quasi increïble la manera que té de veure les coses. 

El seu somriure inesborrable dóna una llum i una frescor meravellosa, que embolcalla a tots els personatges fent que aquests acabin presentant simpatia per envers ella. N'hi ha molt pocs que no resultint amables amb ella, però aquest són personatges que o bé no la coneixen bé o perquè el  que senten és enveja per com en pot arribar a ser de màgica la dolça Anne.

Podria estar mil dies parlant d'ella i de la seva manera d'estimar. És una noia increible que emociona en cada respiració que fa.

Som esperits afins que ens hem de trobar.


P.D: Sembla mentida com una sèrie de televisió que TV3 posa durant la majoria d'èpoques de vacances, pugui despertar un desitg tant gran dins meu per tornar a reviure-la. M'agradaria dir que aquesta sèrie està basada en els llibres que va escriure l'autora Lucy Maud Montgomery.