Torno a reflexionar sobre la HUMANITAT

Humanitat: conjunt de persones que es mouen seguint els seus desitjos propis.

Aquesta és la meva definicó a la humanitat. Els humans som egoistes per naturalesa. Ens movem perseguint els nostres propis desitjos. Això és fruit dels sentiments. La passió amorosa, les ganes de sentir-nos poderosos, la necessitat de ser acceptats i crespectats...

Perseguim els nostres anhels, i moltes vegades actuem en contra dels altres, només per sentir-nos realitzats, per sentir que som feliços. Perquè vaja, la felicitat és el que volen la majoria de persones, i la felicitat és la ideea més egoista que mai s'ha inventat, ja que perquè un sigui feliç un altre no ho pot ser. No em refereixo a que hi hagi persones que desitgin la infelicitat de les altres (que també n'hi ha), sinó que els humans diferim amb opinions i per tant si un és feliç serà perquè la seva idea, la seva opinió o el seu desig ha estat dut a terme, cosa que ha fet infeliç a un altre o uns altres humans.

 

No podem ser feliços, això és una idea que ens hem de posar al cap. Perquè si acceptem que no podem arribar a ser feliços és quan ho serem, ja que no estarem preocupats per perseguir el que anomenem "felicitat", no farem mal a l'altra gent només per ser feliços.

Som egoistes, ens movem per aconseguir el que volem. No és veritat que "ésser humà és bo per naturalesa, és la societat que el corromp" com deien alguns filòsofs de l'antiga Grècia. Perquè llavors, estaríem parlant d'un cercle viciós, ja que no podem ensenyar el que no sabem.

 Els humans som éssers moltes vegades despreciables, que actuem seguint els nostres desitjos o els desitjos de la nostra comunitat, cosa que ens posa en contra dels altres.

Sempre volem el millor per a nosaltres mateixos i per als que estimem, que vindria a ser la família i els amics més íntims.

Si que hi ha persones que intenten ser bones, que ajuden als altres, que enterren els seus destijos en la part més fosca del seu cor, però aquests són una minsa part de la humanitat.

 

Perquè, quantes persones triarien salvar a tota l'espècie humana per sobre de salvar a la seva família i amic íntims. Vosaltres què triaríeu, salvar la família i els amics més íntims o a la humanitat amb excepció dels familiars i dels amics? Jo ho tinc clar, sense cap mena de dubte. Sí sóc egoista, i què? Ningú em pot dir res per triar aquesta opció, ja que tota persona humana és egoista.

Mala educació

Tot seguit us parlaré d'un tema que fa temps que em semblava que n'havia de dir alguna cosa, però mai havia arribat al punt de ràbia intensa com al que he arribat avui.

Avui som dia 1 de novembre, i per això el poble s'ha omplert de persones. Molta gent no era del poble, m'hi jugaria el coll, no he reconegut a quasi bé ningú.

El que ha passat és que m'he sentit un extranger del poble on fa 17 anys que visc, i això per què? El motiu és molt senzill, és una cosa que de vegades passa entre la gent del mateix poble, però molt esporàdicament.

El que m'ha molestat moltissim ha estat que quan anava caminant amb la meva pressa habitual per la Riera (el carrer principal del poble), he anat trobant molta gent, gent que baixava a l'ample, uns al costat dels altres. I és clar, quan trobes quatre persones que caminen d'aquesta manera, et situes a un racó de la vorera perquè així pogueu passar tots. Doncs bé, això no ha anat com m'esperava, ni s'han apartat, m'han fet caure de la vorera i a sobre m'han mirat amb una cara altiva volguent dir: mira que mal educat és aquest noi que ni s'aparta!

Això m'ha passat unes cinc vegades amb els deu minuts que trigo a recórrer tota la Riera. I jo els responc, però què s'han cregut?

A casa meva sempre m'han ensenyat a tenir respecte a la gent gran, i per tant que quan caminen m'aparti per fer-los un camí més fàcil, a sobre que em paro i m'aparto la dona aquella em dóna un cop amb l'espatlla obligant-me a baixar i em mira amb un despreci infinit!  A no, això sí que no. No entenc com pot ser que la gent sigui tant mal educada, no entenc perquè hi ha gent de la tercera edat que es pensa que per quadriplicar-te l'edat tenen preferència amb tot. Sí que la gent gran es mereix un respecte, això no ho nego, però la gent gran també ha de respectar els altres humans.

Això causa un cercle viciós, fent que molta gent que es vegi despreciada d'aquesta manera quan arribi a la tercera edat (si és que hi arriba) tracti als joves d'una manera semblant al tracte que ha rebut.

Hem d'intentar ser amables amb la gent, hem d'aprendre a viure uns amb altres respectant-nos, ja que moltes persones mai han assolit aquestes idees i ara ja és massa tard perquè les assoleixin.

P.D: no sé si m'he explicat massa bé, perdoneu-me, però és que estic encès de ràbia i això no em deixa escriuremantenint una bona estructura ni explicant-me amb claredat

Treballs de recerca

Avui en dia tots els alumnes de Catalunya que estem fent el batxillerat, sense importar la modalitat que estiguem cursant, hem de presetar un treball de recerca. Consta d'un treball escrit, amb una part teòrica i una pràctica, i també d'una exposició oral que valora el mateix jurat (format per tres professors, incloent-hi el teu tutor del treball) que t'han valorat la part escrita del treball. Aquest pot ser sobre qualsevol tema, n'hi ha de molt diversos que van des de comparacions de llibres fins realitzacions de prototips.

Aquest treball és el que fa que els alumnes de batxillerat "s'estressin", perquè han de ser prou capaços com per aconseguir compaginar la resta d'assignatures amb la realització d'un treball extra que té un pes important dins el batxillerat, ja que si no l'aproves no aconsegueixes el títol del batxillerat, a més de voler seguir mantenint la vida social que portaven fins aleshores.

El problema principal que jo veig en aquest treball és que els alumnes arriben a primer de batxillerat sense ser concients ben bé de què va el "TR". Per això sempre he estat partidari de donar més informació a l'alumnat sobre com es fa un treball d'aquestes característiques obligant-lo a començar el treball al segon trimestre de primer de batxillerat (avançant la primera entrega que es fa al Juny al Febrer), llavors fer una segona entrega al Juny i així quan s'arribés al setembre del segon any del baxillerat ja tenir una gran part feta.

Tothom diu que a l'estiu de primer a segon curs avançarà molt el treball. Els propòsits són fàcils de fer però difícils d'aconseguir, perquè mica en mica els vas deixant de banda i al final te n'oblides fins a l'últim moment.

Aquest any els alumnes del meu institut entreguem el treball al 19 de desembre, i l'exposició la farem així que tornem de les vacances d'hivern.

En conclusió, no estic escrivint l'article per criticar el treball de recerca sinó que el que pretenc és sensibilitzar a la gent que l'ha de fer, que es posi les piles abans d'hora, que no esperin que els diguin que s'hi han de posar, perquè sinó el món els caurà a sobre.

Ànims i molta sort a tots, donem el millor de nosaltres

Nou bloc d'història de l'art

Fa poc dies els alumnes de l'assignatura d'història de l'art del meu institut vam decidir-nos a crear un bloc on penjar totes les fitxes de les obres que anem treballant a classe. Actualment el bloc només té una entrada per explicar de què tracta el bloc, però d'aquí a uns deu dies més o menys ja començarem a publicar les primeres fitxes (de les obres gregues que entren a les PAU).

Us animo a que us hi passeu, l'art és una de les coses més importants que té la humanitat, per tant pot ser un bloc útil a tots els públic perquè qualsevol persona pugui adquirir coneixements més detallats com per exemple el Partenó d'Atenes o el David de Miquel Àngel.

Si cliqueu aquí sereu enviats al bloc

Gràcies per tot