Tot va començar amb el meu cor escongit. Estava neguitós i tremolava com una fulla. Però tot aquest patiment es va anar alleujant a mesura que passaven les hores, havia anat a parar a un lloc meravellós. Una família m’havia acollit en l’intercanvi que fèiem amb l’institut. Només tinc bones paraules per a ells i el bon tracte que em van mostrar.
La petita Alice, l’amiga de la germana de la meva corresponent, és un sol. Brilla per si sola. Em va fer passar molt bones estones, amb les seves idees estrafolaries i la seva veu aguda vaig passar un cap de setmana inoblidable.
La princesa Léa, germana de la meva corresponent, em va enamorar. La seva puresa infantil em va fer sentir com un nen petit en tots els jocs als que vam jugar. No és fàcil d’oblidar la seva veu, i el seu rostre d’ulls blaus i cabells castanys. Encara ara la sento burlar-se de la seva germana.
El majestuós Benjamin, germà de la princesa, em tractava d’una manera tan semblant a la que ofereix un rei als seus hostes. Amb una veu delicada i fina. Atent i madur com una persona adulta, em va soprendre per la seva edat juvenil. Va esdevenir com un germà gran durant els dies que vaig passar allà.
L’emperadriu Salomé, la meva corresponent, ha estat per mi d’una manera increiblement amable. La seva bondat, que augmentarà a mesura que carregui anys al damunt de les espatlles, eclipsa els defectes que pugui tenir. La seva veu profunda com la d’una soprano però tranquil•la com la d’un petit gatet em calmava l’estat d’ànim, i em reconfortava al poder saber que la tenia a prop.
Ells s’han convertit en la meva segona família. Són molt forts, s’estimen uns als altres. I el més important el respecte que es tenen fa que siguin una família molt unida i de les més felices que mai he vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada