18 de febr. 2011

Sempre igual

Actualment freqüento una vegada per mes el CAP d'Arenys de Munt a causa que m'hestic vacunant.
El cas és que mai són puntuals, es pot ententre que una urgència causi retards o al allargar-se una visita, però el que no entenc ni m'agrada és que a vegades vagin amb 30 minuts o més de retard perquè és l'hora de berenar, i les infermeres, metgesses i metges (a Arenys de Munt no hi ha infermers) passin llarga estona fent-la petar al menjador metre la gent s'espera. Estic d'acord que tenen dret a fer un descans, però si ja van amb retard, coi! Que escursin la seva estona d'esbarjo almenys per questions ètiques.
No ho sé, això és el que faria jo, ja que la meva consciència no és prou forta per veure gent malalta i fer-la esperar.

Però el cas és que aquest dijous passat (ahir), tenia hora a les a un quart i cinc de vuit, i em van atendre a tres quarts i cinc de vuit. El problema no és que anéssin tard, sinó que quan vaig arribar a les set i cinc, la infermera que m'havia d'atendre va sortir de la consulta i es va posar a parlar amb una persona coneguda, aquestes dues van estar parlant davant de tothom durant més de quaranta minuts! Era una situació incrïble, tots veiem els minuts passar i aquelles dues persones sense descència parlant tant tranquil·les. Al final l'altre infermera que hi ha, després d'atendre les seves visites va començar a atendre les visites de la infermera que estava parlant, i per tant va ser aquesta la que em va puxar el braç, tot plegat no són ni cinc minuts, i vaig perdre tota la tarda esperant que paréssin de parlar i fes la seva feina. Ostres, es que el que feia més ràbia és que estaven a dos metres de tu parlant i rient, i tots els pacients que estavem allà estavem àtonits envers aquella situació.

Què hem fet malament per tenir un món com el que tenim?



P.D: ara m'emportaré els deures de l'institut i mentre espero els faré allà.

11 de febr. 2011

Oh yes

You said that you want a revolution, this is a sentence of a Beatles song.

And an anonymous person said to me the same. She, let's call her Ginger, said she want a revolution for interesting causes, not a simple thing like a school excursion. And I tink: how is she going to do a revolution criticizing the others? Ginger is a person who wants lots of things, but she doesn't do nothing for get them. She's sitting on the sofa eating crisps while she's watching TV and surfing on the net at the same time.

Who can we start a revolutin if we don't start at the beginning?


                                      EVERYBODY WANNA CHANGE THE WORLD

6 de febr. 2011

Vela

A l'institut on vaig ens obliguen a fer un curset de vela durant quatre divendres. El preu d'aquest curset és de 60€.

Jo entenc que hi hagi gent que el vulgui fer, que li agradi aquest món, però no és el meu cas. A més, jo ja vaig a dues altres sortides que fem, un viatge a Madrid que val 300€ i un intercanvi amb un institut francès que val 210€. D'aquest viatges en puc treure molt de profit, són viatges culturals amb els quals podem aprendre moltes coses.

Em fa il·lusió anar a Madrid i visitar museus i llocs importants de caire històric. Tinc moltíssimes ganes d'anar a França i conèixer nova gent al mateix temps que practico un altre idioma, i conec un altre tipus de societat.

Digueu-me què en trec d'anar a fer vela? Una nova experiència? Segons la meva opinió aquesta experiència me la puc estalviar, no em fa falta per viure. No és de vital importància.

I què passarà? Malgrat els meus esforços perquè em deixin no fer vela a canvi de fer un treball escolar durant aquestes hores que l'altre gent estarà a la sortida, hauré d'anar-hi perquè ningú em donarà suport (a part d'una altra noia, la qual no s'ho pot permetre), i hauré de fer vela perquè ningú s'haurà rebel·lat.

Si no hagués de pagar res em seria igual fer-ho encara que no en tragués cap profit, però que m'obliguin a pagar això vulnera els meus drets de decidir i expressar-me lliurement. Jo no vull pagar per fer una activitat de la qual no en trauré cap profit. Les altres sortides escolars com anar el teatre bé que són obligades i molta gent no hi va (aquestes sí que t'aporten coses). Què és això? Una altra injustícia?



P.D: a part recordem que hi ha una crisi econòmica