Torno a reflexionar sobre la HUMANITAT

Humanitat: conjunt de persones que es mouen seguint els seus desitjos propis.

Aquesta és la meva definicó a la humanitat. Els humans som egoistes per naturalesa. Ens movem perseguint els nostres propis desitjos. Això és fruit dels sentiments. La passió amorosa, les ganes de sentir-nos poderosos, la necessitat de ser acceptats i crespectats...

Perseguim els nostres anhels, i moltes vegades actuem en contra dels altres, només per sentir-nos realitzats, per sentir que som feliços. Perquè vaja, la felicitat és el que volen la majoria de persones, i la felicitat és la ideea més egoista que mai s'ha inventat, ja que perquè un sigui feliç un altre no ho pot ser. No em refereixo a que hi hagi persones que desitgin la infelicitat de les altres (que també n'hi ha), sinó que els humans diferim amb opinions i per tant si un és feliç serà perquè la seva idea, la seva opinió o el seu desig ha estat dut a terme, cosa que ha fet infeliç a un altre o uns altres humans.

 

No podem ser feliços, això és una idea que ens hem de posar al cap. Perquè si acceptem que no podem arribar a ser feliços és quan ho serem, ja que no estarem preocupats per perseguir el que anomenem "felicitat", no farem mal a l'altra gent només per ser feliços.

Som egoistes, ens movem per aconseguir el que volem. No és veritat que "ésser humà és bo per naturalesa, és la societat que el corromp" com deien alguns filòsofs de l'antiga Grècia. Perquè llavors, estaríem parlant d'un cercle viciós, ja que no podem ensenyar el que no sabem.

 Els humans som éssers moltes vegades despreciables, que actuem seguint els nostres desitjos o els desitjos de la nostra comunitat, cosa que ens posa en contra dels altres.

Sempre volem el millor per a nosaltres mateixos i per als que estimem, que vindria a ser la família i els amics més íntims.

Si que hi ha persones que intenten ser bones, que ajuden als altres, que enterren els seus destijos en la part més fosca del seu cor, però aquests són una minsa part de la humanitat.

 

Perquè, quantes persones triarien salvar a tota l'espècie humana per sobre de salvar a la seva família i amic íntims. Vosaltres què triaríeu, salvar la família i els amics més íntims o a la humanitat amb excepció dels familiars i dels amics? Jo ho tinc clar, sense cap mena de dubte. Sí sóc egoista, i què? Ningú em pot dir res per triar aquesta opció, ja que tota persona humana és egoista.