6 de juny 2011

Madrid (article que vaig fer pel NOU BORINOT)

Aquest any els alumnes de batxillerat vam fer un viatge cultural a Madrid del 24 al 27 de febrer. Va ser un viatge esgotador però molt gratificant.



El dijous al matí vam surtir de l’estació d’Arenys de Mar en destinació a Barcelona, on vam agafar l’AVE per arribar fins a la capital. Cal dir que les dues hores que va durar el trajecte amb el tren d’alta velocitat van passar volant. En arribar allà ens vam sorprendre tots de notar uns càlids raijos de sol sobre la nostra pell, durant els quatre dies va fer una calor infernal, semblava estiu. Aquest mateix dia vam veure alguns dels monuments més emblemàtics de Madrid, com són la Puerta del Sol, la Plaaza de la Cibeles o la Puerta de Alcalá entre molts altres. A més, també vam visitar el Museo del Prado, que va fascinar a més d’un.



Sens dubte el divendres va ser el dia més cansat. El matí el vam passar anant amunt i avall per poder veure tot el que ens faltava, ja que l’endemà anàvem a Toledo. Sobretot el que més em va impactar va ser el Palacio Real, perquè les seves dimensions descumunals et fan sentir com una formiga. A la tarda vam anar al Museo Reina Sofia que personalment va ser el que em va agradar més de tot el viatge.



El penúltim dia del viatge el vam passar a Toledo, una ciutat preciosa. Sobretot el que destaco d’aquesta ciutat són la bella catedral que hi ha i la sinagòga de Santa Maria la Blanca. Però de fet, és que tot el que anavem veient a cada pas que fèiem era realment encantador. No hi havia res del que poguéssim dir que era lleig o avorrit. A la tarda vam tornar l’hotel amb un bon record, i molts teníem la sensació que tornaríem a visitar aquella ciutat per pèrdrens en els seus màgics carrers.



L’últim dia va passar molt depressa, després d’haver visitat la Plaza España i el Templo Debod, va anar a un dels llocs on crec que s’hi ha danar més d’una vegada a la vida (amb les butxaques plenes de diners, per tant si no ets ric no hi vagis massa vegades) El Rastro, un mercat enorme on hi ha de tot i no és massa car. Si no trobes alguna cosa a aquest paraís de les compres no ho trobaràs enlloc més. Finalment, vam tornar a pujar a l’AVE, tornàvem cap a casa amb una bona experiència i un mal de peus icreible, però va valer la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada