Em sulfuro.

Tot ve d'aquí i el comentari que ha fet una noia: https://www.facebook.com/elinformerubfilologia/photos/a.426237334142267.1073741824.364244727008195/685911594841505/?type=1&theater

No sabeu com em toca els nassos que comenceu a reivindicar la bellesa de l'edifici de la UB quan vivim el dia a dia en precarietat. La nostra facultat fa pena i la seva estuctura i funcionament són una vergonya per la universitat entesa com a eina d'aprenentage i de cultiu del saber. S'ha polititzat la universitat i se l'ha reduït a una simple fàbrica d'un incert futur laboral. Així que no em vingueu a dir que l'edifici és massa bonic per "embrutar-lo" quan la gent fa ús del dret d'expressió i reivindica una societat feminista, una societat on la violència de gènere sigui existent i sobretot que es combati contra el genocidi que comporta el MASCLISME. 

Si creieu que s'embruta la universitat proposeu les vostres maneres per expressar la opinió de manera lliure per fer-la arribar a tothom, perquè desgraciadament a la nostra facultat hi ha més masclisme del que es podria esperar. L'edifici històric està en condicions nefastes, el sostre cau a trossos, no hi ha microones que funcionin bé i en falten, falten fonts, les aules estan mal acondicionades cosa que comporta un elevat consum d'energia innecessari... A més el professorat viu oprimit en un règim que els obliga a viure en la misèria, avui en dia unx professorx d'universitat viu tristement tant malament com qualsevol persona que treballi a una fàbrica. S'ha perdut la necessitat del saber en aquesta societat i als "jefazos" de la universitat aka les classes dominants ( que per cert són eternament conservadores i masclistes) els importa ben poc mentre visquin omplint-se les butxaques. Així que stop amb la tonteria que embrutem la universitat quan vivim coberts de merda per culpa de la classe dominant a la qual li importa un xurro si li pintem les parets de la facultat, ja que total, tampoc els interessen aquests temes que consideren minoritaris. D'aquí a quan els vingui de gust faran venir a un pintor i a quatre persones per rentar la cara de la facultat i podran seguir presumint davant el món de la facultat que tenen, que estimen passionalment quan tot és una mentida infinita.  

Ahir a les dues de la matinada vaig escriure al FB

M'ENCANTA arribar a aquestes hores a casa i poder pujar per la Riera d'Arenys de Munt tot gaudint, avui, un dia qualsevol entre setmana, de la insípida façana de l'ajuntament perfectament il·luminada. ÉS MAGNÍFIC PODER DISFRUTAR-HO i sentir-te únic ja que a part de mi només hi havia el cotxe de policia i el camió de la brossa pel carrer. NO ENS N'ESTEM DE RES PEL QUE VEIG.

Aquest govern que va fer una moció de censura amb una de les seves excuses: encendre fanals. BRAVO, BRA-VO. El poble segueix sense molts fanals encesos, els que estan trencats en carrers secundaris no es reparen i els llums fosos com el de la Carretera Torrentbò què importen, total si estan fosos que s'hi posi fulles la gent i porti lots pel carrer, oi? OKDW 

El mes de gener vaig anar al ple a RECLAMAR que posesin un fanal al Carrer Can Cosme que feia mesos que un camió havia destrossat, hi vaig anar per deixar-ne constància. Misteriosament el govern municipal va respondre amb una gran coincidència, van dir que just aquell matí l'havien contabilitzat i en cosa de dues setmanes ja hi seria. BRAVO PER LES VOSTRES MENTIDES, BRAVO PER VOLER QUEDAR BÉ. Som ja quasi a maig i algú em diu on és el fanal nou que fa tant que van dir que posarien?

Aplaudeixo a totes les persones que van aplaudir la moció, aplaudeixo que ara us explotin els aplaudiments a la cara veient com no es fa res del que es va prometre amb la moció. Ai no, que la Riera sí que la volen urbanitzar. Ja! Una altra enganyifa, us la urbanitzen sense consultar res, fent reunions amb els veinats només per informar quant els tocarà pagar i no escoltant com moltes persones no podran fer front a aquest pagament. Visca que en època de recessió econòmica ajudeu a les entitats bancaries, les grans multinacionals i els governs nacional i central a escanyar més els vostres veïns i veïnes.

M'ENCANTA com es fan les coses amb aquest govern. EM MERAVELLO. I també em cauen els collons a terra de la vergonya que sento en veure com van enganyant i les coses van a pitjor.

PS: Disculpeu els errors ortogràfics, a aquestes hores un ja deixa de ser filòleg en procés.

Hi ha un tema que ja em comença a tocar els pebrots i si no en parlo rebento: Què li passa a la gent amb l’ajuntament d’Arenys de Munt?

Últimament no paro de sentir gent queixar-se, descontents de la gestió de l’ajuntament culpant a l’alcalde de tot. El principal motiu de queixa que em diuen és “El poble està brut, els hauria de caure la cara de vergonya”. Com a segones queixes encara que no me les han dites tantes vegades són que l’ajuntament no destina prou diners a les associacions del poble i que està més preocupat per l’independentisme de Catalunya que pels arenyencs.

A això jo responc:

Estimats conciutadans, el poble està brut, és una cosa innegable però segur que això és culpa de l’ajuntament? Clar, l’incivisme no hi té res a veure, és més fàcil culpar a l’equip de govern. La Riera està plena de fulles, no negaré podeu pensar que “fa lleig” i que haurien de ser recollides, però a diari en cauen més i més, encara que vagin escombrant és cíclic i mai s’acabaran. No us proposaré una solució com la de tallar tots els arbres perquè em tiraríeu la cavalleria per sobre (i perquè només la diria per tocar-vos els nassos) per tant no us queixeu més, són simples fulles que no fan mal a ningú, i si lleig us fan agafeu una escombra i un rasclet i ajudeu a netejar, o senzillament mireu cap a una altra banda que això sí que ho sabem fer.

Hi ha altres llocs bruts com per exemple La Pista, que està coberta d'esclòfies de pipes, de bosses de patets buides i més merda per l’estil. Sí que algú l’hauria de netejar, però tampoc cal abusar. No és menys net qui més neteja sinó qui menys embruta, capteu la indirecta? Doncs aquí ve directa: si no voleu seure damunt de deixalles comenceu per tirar-les vosaltres a la paperera en comptes del terra. I ara molts diran “si jo ja ho faig però els altres no!”, doncs apreciats meus, a què espereu per començar a conscienciar els altres? Si ningú embrutés els què ho anirien a fer se n’estarien. De ben segur que no us comporteu així de malament a les altres ciutats europees, oi que no? Quan veus un terra que està net i lliure de brutícia automàticament busques una paperera, potser ho fas perquè no et mirin malament, però no embrutes. Però és clar, aquí com que és el poble podeu emmerdar-ho tot que després ja vindrà algú a netejar-ho, o no, però com que tothom embruta us dieu: i per què jo no? I és clar, si ningú neteja la vostra merda després us queixeu “que jo pago els meus impostos per alguna cosa, no? Doncs que netegin el poble!”, aquí és on falleu. Els impostos no només serveixen per netejar. També paguen les factures de la llum, les obres, l’educació subvencionada dels vostres fills, cosins o germans, a més d’un munt de coses més.

Ara anem a l’arrel del problema, si l’educació dels adults és en la majoria així de nefasta… Val més que fem un suïcidi col·lectiu com proposava en Max Estrella perquè temo molt per quan els nens del present esdevinguin els adults del futur. Si se’ls hi han inculcat uns hàbits tan desagradables, la societat humana no té res a fer. “De tal palo tal astilla” o això diuen els què usen castellà. La clau és que comenceu a canviar els vostres hàbits. No és per res però, a diari veig mil adults que tenen un gran suspens, no els haurien de deixar exercir la seva posició superior perquè llavors és quan es comencen a tarar les generacions futures. No dic que els adolescents i els nens de les noves generacions siguem uns sants i que tot ho fem bé, però tan sols som víctimes d’una societat que arrossega aquest problema des de fa molts i molts anys. Per això us proposo que comencem a salvar les noves generacions encara que sigui dur canviar els nostres hàbits potiners, maleducats i desagradables. És tan fácil com ensenyar el que nosaltres fem bé i el què els altres fan bé. És tan fácil com pensar en el col·lectiu que som i no amb l’individualisme que ens estan imposant des de fa anys. Som molt egoistes, canviem això i donem els altres el què ens agradaria rebre.

És fácil queixar-se d’un poble brut, però és encara molt més fàcil embrutar-lo.

Passem al següent tema del què volia parlar:

Vivim una crisi econòmica imposada pels polítics i els banquers corruptes a més de molts altres de la seva espècie. Això ha afectat a tot el món, per tant estem en temps d’austeritat. Fins aquí res de nou, oi? Llavors per què es queixa la gent de les poques subvencions que hi ha per les associacions? A Arenys de Munt hi ha un fotimer d’associacions i entitats diferents (les bredes, les d’esports, les de puntaires, les d’igualtat i integració, les de colònies…) si les hem de subvencionar a totes per igual en els temps que corren només us puc dir “apaga y vámonos”. Sí bé us podeu queixar i demanar una millor manera de demanar les subvencions, que elimini tanta burocràcia i que el procés d’assignació sigui el més just possible, però no us queixeu de què hi ha pocs calés perquè d’on no n’hi ha no en raja. Hi ha moltes maneres de finançar-se, les KT per exemple venen flors i munten un bingo, els Voluntaris tenen parades de segona mà... Ara hem de tirar de l'imaginació i buscar maneres diferents d'aconseguir allò que abans ens donaven mamat. L'estat del benestar queda molt lluny de l'actual crisi.

Sobre el tema de l'independentisme. Proposo que es demani una consulta a veure si volem participar a l'associació de municipis per la independència si tant us preocupa aquesta quota que es paga. Però a veure, el nostre ajuntament presenta una clara majoria de partits independentistes que han estat votats per tota la població que va anar a les urnes, així doncs accepteu les conseqüències dels actes de la majoria. Jo no puc dir res sobre aquest tema, no el veig ni bé ni malament i tampoc estic al dia de tot el què passa. Així que us deixo a les vostres mans opinar i oferir solucions per aquest “enorme problema que no deixa dormir a alguna gent”.

És molt fàcil estar assegut al sofà mentre menges una bossa de patates, mires la tele, pentines el gat i critiques el món. Queixar-se és la nostra afició principal, però siusplau, si us queixeu que sigui per donar solucions al respecte. Deixar verd a tothom és una tasca entretinguda, no us ho negaré, però arriba a un punt que és necessària menys xerrameca i més solucions.

Per acabar només us vull dir que l'actual ajuntament (que vull recordar-vos que està format tant per l'equip de govern com per l'oposició) actua conseqüent als temps que corren i al que s'han trobat. Tenim un alcalde i uns regidors que cobren moltíssim menys que els dels voltants. Us recordo que l'anterior alcalde havia arribat a cobrar 7.000 euros mensuals, deixant les arques municipals en un estat lamentable i duent a terme projectes a mitges (com la canalització de la Riera que està feta parcialment) i innecessaris (com la colossal pressa de contenció de la Riera de Sobirans que és una inutilitat i que a més s'ha carregat tot el paisatge urbà que tenia la Riera d'allà dalt). Potser l'actual alcalde que tenim no té el carisma que tenia l'anterior, però això és donat a què no els dies laborables no es dedica a passejar pel poble afalagant a la gent per així obtenir el seu suport. Aquell senyor sí que sabia com obtenir el suport de les iaies, amb quatre petons i quatre “ai que jove que estàs” ja les tenia a la butxaca. I no ho dic per dir, les amigues de la meva àvia fins al final de la segona legislatura no van deixar d'estar embadalides per les belles paraules que aquell cavaller els deixava anar. Ara, en canvi, tenim un equip que ha reduït el dèficit de l'ajuntament d'una forma dràstica, que paga les factures als proveïdors quan toca i no malgasta diners engalanant els actes com si siguessin de l'estil Rococó. Passa com sempre, la feina més dura i bruta mai no es veu però hi ha gent que sí que la fa.

Podeu triar amb què us voleu quedar, jo ho tinc bastant clar.

[Un tema del què m'agradaria parlar però no puc perquè no disposo de la suficient informació és de la capitalitat de la sardana que enguany tenim al poble. Hi ha gent que diu que ens hem gastat tants i tants diners en això i d'altres que ho desmenteixen. Opineu a sota els comentaris i si teniu algun link que ho expliqui bé poseu-me'l siusplau, m'agradaria poder forma-me una opinió pròpia per poder-la explicar al bloc més endavant.]

Text d'opinió per la facultat

Els pares i mares d’avui en dia generalment tenen una vida molt atrafegada, per això sovint treuen el primer que troben a la nevera i ja tenen el sopar llest. Aquest gest es sol repetir diverses vegades al llarg de la setmana, com els estudis demostren, gràcies als plats precuinats que tant han facilitat la vida de molts. Però jo us pregunto, algú s’està preocupant per com influeix això en la nutrició dels infants?

Darrerament s’estan detectant casos de malnutrició a les escoles, una de les causes es que moltes famílies demanen als seus fills què volen per sopar. És cert que els nens han de poder gaudir de llibertat a l’hora d’escollir què prefereixen menjar, però segons el meu parer tota llibertat ha de tenir certs límits. És evident que si a un nen li dónes a escollir sempre triarà el que més li vingui de gust, per això convido a totes les famílies a practicar una oferta intel·ligent: donar a escollir entre dos aliments del mateix tipus com per exemple patata i pèsol o patata i mongeta tendra.

No dic que els pares hagin d’imposar el menjar als seus fills perquè sinó aquests el rebutjaran, el que s’ha de fer és que els nens ho tastin tot abans de decidir, per tant la tasca dels adults és animar-lo a provar el menjar.

Entenc que els pares tinguin poca estona a l’hora de pensar què fer a cada àpat però haurien de vigilar el que donen per menjar als seus fills. Anar el mercat a comprar productes de proximitat per després cuinar el que es menjaran seria una activitat molt interessant per practicar en família, en comptes de tant de menjar precuinat.

Els pares han de trobar temps pels seus fills, convidant-los a provar tot el menjar perquè així aprenguin a escollir què és el que prefereixen sense oblidar portar una dieta equilibrada.   

Comentari sobre Petjada

És difícil escriure sobre una obra de teatre com la que vaig anar a veure el passat disset de març al Centre Moral d’Arenys de Munt. M’agradaria comentar diverses coses així que si m’envaig per les branques (irse por las ramas como se dice en castellano) m’haureu de disculpar. Dit això, que comenci la funció:

L’obra de teatre que em disposo a comentar es titula Petjada, va ser dirigida per Esteve Torrent i representada pel Grup de Teatre del Centre Moral.  L'obra pretenia  fer un repàs de la història de l’últim segle per així celebrar els cents anys d’aquesta entitat cultural.

           Per mi, l'únic que falla de l'obra és el guió com tot seguit explicaré: 
L'obra comença amb una noia que apareix una dient que perd el bus, una noia del 2013, a la parada troba un paraigües i una maleta. Com que es una autèntica noia de poble, xafardeja la maleta i llavors comencen els esquetxos que se suposa que són records que hi ha dins la maleta (o això vaig entendre). Aquesta noia aguanta tota la primera part de l’obra mirant els esquetxos, dalt de l’escenari. Quan portem una estona, una altra noia arriba a la parada del bus i segueixen les dues mirant les escenes. Sincerament, em sap greu per les actrius que feien aquests personatges, però pel meu gust aquest personatges podrien ser suprimits perquè no aportaven res indispensable al guió, o almenys podrien haver marxat de l’escenari quan hi havia els esquetxos, ja que no hi participaven sinó que feien de públic com jo o qualsevol altre que estigués mirant l’obra. Cal dir que de vegades feien intervencions i es colaven al mig de les escenes, no vaig entendre realment quin significat tenia això dins l’obra, em va semblar que distreien i senzillament, pel meu gust sobraven.

La resta de l’obra avança passant per els esdeveniments més importants dels últims cent anys. Crec recordar que la primera part acaba amb la Guerra Civil i la dictadura. Després que la noia hagi obert la maleta se’ns presenta un merder de personatges que encara ara intento desxifrar perquè eren interpretats pels mateixos actors i actrius. Opino que en comptes de donar els personatges principals als veterans del grup, aquests es repartissin també entre les cares noves que estan pujant amb potència del planter, si s’hagués fet així hauríem pogut seguir millor l’obra ja que no hi hauria hagut quatre persones amb més de cinc personatges diferents i altres amb un o dos sense quasi guió. Ara que em ve al cap, m’agradaria parlar sobre una les escenes tràgiques representades, no em van fer treure cap mocador de les butxaques, algunes me les esperava i d’altres senzillament no sé a què venien, també hi va haver altres escenes estranyes com per exemple els moments random on sortia un actor cantant amb una guitarra acompanyat d’una actriu pèl-roja de cabells arrissats que posseïa una veu esplèndida, tot i que no vaig entrendre aquests monents musicals em va agradar moltíssim sentir aquesta dona cantar, i pel que vaig veure al públic li va encantar la idea de trencar amb el diàleg constant.

La segona part succeeix en dos punts, tot i que majoritàriament passa ambientada en una discoteca on hi ha diverses intervencions sobre els personatges, i s’intenta ensenyar l’evolució de les èpoques a través del vestuari i la música. Hi ha moments divertits com quan fan una coreografia o també quan un grup de personatges fa l’esquetx Ai homes! de les T de Teatre. La part de la discoteca va representar un canvi molt significatiu respecte la resta de l’obra ja que es una part molt més còmica. Per últim m’agradaria afegir que, durant tot aquest segon i últim acte, el feminisme sembla que posseeixi a totes les veus femenines de l’obra, parlant del paper de la dona i de les grans desigualtats que patia (i encara ara pateix) respecte els homes entre d’altres. Pel meu gust vaig acabar empatxat de tanta reivindicació i em va faltar una trama sòlida i consolidada que unís el diferents esquetxos.

Després d’una primera part amb un fil conductor que creava grans confusions i una segona part amb una manca important de fil conductor, el final de l’obra acaba realment que jo no vaig entendre res i amb tots els actors pujats dalt del que representaria el pont del poble veien com baixa la riera.

(Si encara esteu llegint això segur que em voleu matar per tot el que he escrit, però penseu que només és la meva opinió, no crec que sigui ni millor ni pitjor de totes es altres, només és el que penso jo. Però no patiu que això no acaba aquí, ara ve el millor.)

L’escenografia no mereix res més que grans aplaudiments. Era brillant i innovadora. Em va agradar sobretot perquè amb quatre caixes i uns quants palets podien adequar l’escenari per a les diverses escenes que se’ns presentaven, la idea va ser genial i es va entendre perfectament què es volia representar en cada moment. El maquillatge i el vestuari dels personatges era realment encertat, vestits d’època quan tocaven i les sabates de plataforma quan van ser necessitades per ballar, un deu per a les encarregades. El joc amb la llum i el so també va tenir un paper important dins l’obra, produïts amb gran precisió i perfectes per a cada situació. Així doncs felicito als equips de decoració, de maquillatge, perruqueria i vestuari, i al de llums i so.  

                La professionalitat dels actors i les actrius es de gran qualitat. Es saben el guió perfectament, es mouen per l’escenari amb moviments correctes i precisos, es nota que saben què han de fer i quan ho han de fer. Podem veure moltes hores d’assaig darrere de l’obra. Així que m’agradaria felicitar a tot l’elenc perquè duen a terme una tasca magnífica i es desenvolupen sobre l’escenari amb total naturalitat. Tots intenten representar el seus papers el millor possible, es mereixen un bis dels grans aplaudiments que el públic els va fer per haver resultat esplèndids.

Sobre l’obra en sentit general, francament, no va ser una obra brillant però sí que va ser d’una qualitat suficient. També, m’agradaria afegir que potser parlo d’aquesta manera sobre l’obra perquè era d’un estil diferent al que em té acostumat aquest grup de teatre. Opino que si el guió hagués estat més treballat i el repartiment de personatges hagués estat l’adequat, l’obra hauria estat molt més entenedora. Tant se val, realment no em penedeixo d’haver pagat per gaudir d’aquest espectacle i fer una mica de poble, si més no va ser un espectacle entretingut.

Finalment, m’agradaria encoratjar al Grup de Teatre del Centre Moral a continuar fent representacions impulsant el planter d’actors i els que per primera vegada pugen dalt dels escenaris, per així celebrar que el Centre Moral continua sent una importat entitat cultural d’Arenys de Munt, que hem de mimar per tot el que ha aportat a la gent al llarg dels anys i per tot el què encara té per aportar.

L’excel•lència romàntica

Wuthering Heights, traduïda al català com a Cims borrascosos, és una novel·la de la cèlebre autora britànica del segle XIX, Emily Brontë, que amb la seva primera i única obra ha passat a ser un clàssic de la literatura.

Les pàgines del llibre, carregades de passió i odi per tot arreu, ens mostren els fets produïts per la venjança de l’antagonista, que porten les dues famílies principals a la destrucció. Cal remarcar la gran tensió que els protagonistes mantenen al desenllaç, que culmina d’una forma brillant.

Wuthering Heights és més que una lectura recomanable, que et deixa sense paraules gràcies a la gran versemblança que presenta i et fa odiar i estimar com si siguessis partícep de la història.

MOLTES GRÀCIES

...per passar de mi.

Ens sembla molt bé que s'enguarrin les voreres amb petjades estúpides perquè els nens no es perdin anant a l'escola, però per favor! Torneu a restablir-nos la circulació dels carrers com sempre hem tingut des de que es va urbanitzar la zona de Can Cosme!

Us donaré un parell de raons:

La primera és que els nens ara tenen més perills quan van a l'escola perquè els cotxes els poden sortir de qualsevol carrer, el trànsit ha augmentat notablement (gràcies a que per aparcar o per exedir a qualsevol casa has de fer una volta més gran) i ara ja no poden sortir a jogar al carrer com sempre han fet els nens i nenes de poble. Si surten han d'estar amb mil ulls pendents de qualsevol vehicle que passi ràpidament per allà.

A més, hi ha una gran incoherència als carrers. Tallen el camí de Lurdes des de l'alçada de la carretera torrenbò durant les entrades i sortides a lescola, això fa que els veïns i veïnes no poguin accedir a casa seva perquè el carrer de Can Cosme ara és d'una sola direcció.

Demano una solució ràpida i eficaça, que coneix tothom: deixar els carrers com han estat sempre.

Arenys de Munt, un poble tant tradicionalista i amb gent tant tancada al món no pot assumir un canvi tant radical com aquest.

Arenys de Munt, un poble tant tradicionalista i amb gent tant tancada al món no pot assumir un canvi tant radical com aquest.