17 d’abr. 2011

Antisistema

Bé, aquí volia escriure una mica el que penso de vegades, però és de bojos xD.

Per què tots fem el que ens han deixat? Per què et vesteixes cada dia amb la roba que has anat a comprar per exemple? Perque és el que fa tothom, és el que ens han anat deixant els nostres avantpassats. Són tantes les coses que fem sense pensar-les, sense pensar, i això per què coi ho estic fent? Perquè és el que fa tothom, el que a fet sempre tothom, i si no ho fas igual ets diferent, ets marginat de la societat, despreciat.

La vida en què vivim consisteix en néixer, créixer, estudiar, educar-te, treballar i morir perquè la futura generació pugui continuar la humanitat, és com un conte, que té començament i final. La gent avui en dia no pensa en aquets detalls. S'ha de mirar el món en una grandíssima prespectiva, com si estiguesis observant el que fem.

És una visió molt estranya del món, i prefereixo quedar-m'hi al marge, però sé que existeix, i que és important.

Però a vegades penso que són productes de l'obscuritat que hi ha dins el meu cor. Que vivim per estimar, sentir els sentimens, expresar-nos, relacionar-nos...

No ho sé, són massa pensaments i massa pesaments per mi.

Ho deixaré en els més profunds pensamens del meu cap...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada