My perfect girl is crying inside

I fell into the mistake to love you. I tried to make you happy, I tried to get close with you. But you don’t let me to feel the warmth of your skin chafing my cheeks. I couldn’t know what your hair smells of, and I think I'll never can.

Your thin lips are one of my desires.

I think the problem isn’t me, the problem is that you are injured inside. Your heart is made bits and you don’t let me help to recompose it. You are an undecided girl and too humble, but I like this, but sometimes this enrages me because it makes you disvalues.

You are terrific, my child, you are pure diamond

Mi chica perfecta llora por dentro

Caí en el error de amarte. Te he intentado hacer feliz, he intentado poder acercarme a tí. Pero no me has dejado sentir el calor de tu piel rozando mis mejillas. No he podido saber a que huele tu bello pelo, y creo que nunca podré.

Tus finos labios son uno de mis deseos.

El problema no creo que sea yo, el problema es que estás herida por dentro. Tienes el corazón hecho pedacitos y no me dejas ayudarte a recomponerlo. Eres una chica indecisa y muy humilde, esto me agrada aunque a veces me llega a disgustar porque hace que te desvalores.

Tu eres magnífica, mi niña, eres diamante puro.

Inspiració

No s'ha de jutjar a las persones pel que fan o deixen de fer, sinó per com són. Tot i que moltes vegades el que fan és per com són.

Prejudicis

És un error que totes les persones solen cometre. Hi ha qui és més propici a caure en l’error que d’altres. Jutjar a algú sense conèixer aquesta persona és molt lleig i d emala persona. Ara no us penseu que ho dic per creiticar a algú que ho faci, més aviat és una reflexió perquè jo sóc un bon exemple d’aquest error. Sempre, sempre prejutjo a la gent. Si que diuen que la primera impressió és la que conta, però també es diu que les aparences enganyen.



Aquest viatge que hem fet a França m’ha obert més punts d evisió, i m’ha ajudat a créixer personalment. El fet d’haver de relacionar-te amb tanta gent, a qui no coneixies de res fa que t’obris al món i vegis que tot pot canviar.


He conegut gent meravellosa en aquest viatge, persones que quederan durant molts anys marcades a la meva memòria, i d’altres que m’acompanyaran durant tota la vida.

I no només parlo dels francesos que he conegut, sinó que els lligams que he establert amb els altres catalans són igual d’importants. Mai hauria pensat que parlaria amb ells, són persones que han deixat petjada en la meva vida. És imposssible d’olblidar tot el que he après d’ells i tots els bons moments que hem passat.

No jutgis a qui no coneixes perquè un dia pot acostar-se a tu i sorprendre’t positivament. Totes les persones mereixen tenir l’oportunitat de ser jutjades per tal com són en realitat, no per tal com les veiem.

Anhels

A vegades vols el que pots aconseguir fàcilment, però quasi sempre tot el que és impossible o més díficil d'aconseguir és allò que més anheles.

Vivim obsessionats per aconseguir allò que no ens és possible d'aconseguir, sempre volem anar a més. Pensem que la felicitat l'obtindrem gràcies a coses terceres que ens són difícils d'obtenir, i que quan les posseïm les imfravalorem i no les desgustem tal i com ens pensavem, i llavors ens creem una altra meta per aconseguir.

Podem sentir una forta necessitat d'obtenir una cosa, podem voler-la i desitjar-la amb totes les nostres forces. Podem arribar a sentir un fort dolor agut al nostre pit, però quan l'obtenim i mirem tot aquest patiment veiem que la meitat ens el podríem haver estalviat, i que potser no valia tant la pena lluitar per aquella cosa que volíem.

No estic dient que ens convertim en una societat conformista, estic d'acord en tenir desitjos, el que vull dir és que abans d'anhelar alguna cosa la valor objectivament i després de veure els peròs i els contres, inclinar-nos cap a un costat o l'altre de la balança i llavors si de veritat val la pena, desitjar amb totes les teves forces.

Podem rebre molts cops, ens podem sentir dèbils i desvalguts, però si de debò ho desitjem ens aixecarem de terra i seguirem caminant endevant, lluitant per obtenir el fruit del nostre esforç.

El que hem de fer és cuidar i estimar allò que has obtingut, recordant tot l'esforç que has fet per aconseguir-ho

Antisistema

Bé, aquí volia escriure una mica el que penso de vegades, però és de bojos xD.

Per què tots fem el que ens han deixat? Per què et vesteixes cada dia amb la roba que has anat a comprar per exemple? Perque és el que fa tothom, és el que ens han anat deixant els nostres avantpassats. Són tantes les coses que fem sense pensar-les, sense pensar, i això per què coi ho estic fent? Perquè és el que fa tothom, el que a fet sempre tothom, i si no ho fas igual ets diferent, ets marginat de la societat, despreciat.

La vida en què vivim consisteix en néixer, créixer, estudiar, educar-te, treballar i morir perquè la futura generació pugui continuar la humanitat, és com un conte, que té començament i final. La gent avui en dia no pensa en aquets detalls. S'ha de mirar el món en una grandíssima prespectiva, com si estiguesis observant el que fem.

És una visió molt estranya del món, i prefereixo quedar-m'hi al marge, però sé que existeix, i que és important.

Però a vegades penso que són productes de l'obscuritat que hi ha dins el meu cor. Que vivim per estimar, sentir els sentimens, expresar-nos, relacionar-nos...

No ho sé, són massa pensaments i massa pesaments per mi.

Ho deixaré en els més profunds pensamens del meu cap...

Una llar de bona gent

Tot va començar amb el meu cor escongit. Estava neguitós i tremolava com una fulla. Però tot aquest patiment es va anar alleujant a mesura que passaven les hores, havia anat a parar a un lloc meravellós. Una família m’havia acollit en l’intercanvi que fèiem amb l’institut. Només tinc bones paraules per a ells i el bon tracte que em van mostrar.

La petita Alice, l’amiga de la germana de la meva corresponent, és un sol. Brilla per si sola. Em va fer passar molt bones estones, amb les seves idees estrafolaries i la seva veu aguda vaig passar un cap de setmana inoblidable.

La princesa Léa, germana de la meva corresponent, em va enamorar. La seva puresa infantil em va fer sentir com un nen petit en tots els jocs als que vam jugar. No és fàcil d’oblidar la seva veu, i el seu rostre d’ulls blaus i cabells castanys. Encara ara la sento burlar-se de la seva germana.

El majestuós Benjamin, germà de la princesa, em tractava d’una manera tan semblant a la que ofereix un rei als seus hostes. Amb una veu delicada i fina. Atent i madur com una persona adulta, em va soprendre per la seva edat juvenil. Va esdevenir com un germà gran durant els dies que vaig passar allà.

L’emperadriu Salomé, la meva corresponent, ha estat per mi d’una manera increiblement amable. La seva bondat, que augmentarà a mesura que carregui anys al damunt de les espatlles, eclipsa els defectes que pugui tenir. La seva veu profunda com la d’una soprano però tranquil•la com la d’un petit gatet em calmava l’estat d’ànim, i em reconfortava al poder saber que la tenia a prop.

 

Ells s’han convertit en la meva segona família. Són molt forts, s’estimen uns als altres. I el més important el respecte que es tenen fa que siguin una família molt unida i de les més felices que mai he vist.

Benvinguda

Bé lectors, només escric unes breu línies per informar-vos que he aconseguit un nou col·laborador (els dos últims "posts" són seus).

Llegiu-lo perquè val molt la pena, és un gran writer

Sentiments de la vida

La por, por a perdre-ho tot, a no tenir la gent que et rodeja, a no tenir a ningú. Com les nits més fredes i amb més solitut. Por a no poder estimar a qui estimes, a no poder fer el que tu vols.

Desesperació al pensar en que demà potser ja no tindràs el que tens, en què perdràs la felicitat que t'envolta.

Ràbia, als ignorants que intenten fer-te callar, impedir-te avançar, deixar-te a la cuneta. Però l'únic que aconsegueixen amb això és donar-te més àncies a arribar més amunt, per després plantar-te al seu davant i ensenya'ls-hi, i poder-ne estar orgullós.

Orgull, orgull de tu mateix en agradarte, agradarte el que fas, qui ets, com ho fas.. sense interessarte per com en menysprean els altres. En fer el que saps que esta be, i ningu et pot dir que esta malament, ja que tu fas el que t'agrada, i ningu t'ho ha d'inpedir. Llibertat d'expresio!

Desolació, quant saps que el que tens s'acabarà d'aquí a un temps massa curt, i no pots fer res per impedir-ho, se n'anirà i res serà el meteix que era abans.

Felicitat, quant estàs content amb tu mateix i amb la gent que t'envolta, els teus amics.

Tot això és una realitat, un ecosistema, si no tens orgull, mai tindràs felicitat, i si mai sents rabia, mai et podràs superar, ni perdre la por, i llavors sentiràs desesperació. I la desesperació et portarà cap a un altre camí.

Tot és ple de camins descoberts, i camins inexplorats, només fa falta que trobis el teu.

I el mes important no es trobar la felicitat, sinó trobar-ho tot, perquè sense els altres sentiments no pots arribar a tenir-la mai.

Ferides

El temps passa, i les ferides curen, l'únic que has de fer quan et dones el cop, és posar-hi una tirita i el temps es preocupara de curar-ho

The true love: A walk to remember

The best film I’ve never seen is A walk to remember. It was directed by Adam Shankman who has already directed Hairspray. This film is based on a book which has the same title. The main actors are Shane West and Mandy Moore, whose characters fell in love.

This romance is set in Beaufort, North California, in the decade of ninety’s. Landon Carter (Shane West), who is a rebellious boy, is punished to participate in some after-school activities because he had problems at high school. One of these after-school activities is perform at a school play as the main character. He asks for help to Jamie Sullivan (Mandy Moore), who is the reverend’s daughter, because he can’t learn the dialogue. Jamie accepts to help him with a condition, he can’t fell in love with her. In addition she isn’t a popular person as him, for this reason Landon wants to have a secret relation but this upsets Jamie. But he starts to love her and he kisses her during the play they are performing.

He starts to make real her list of dreams and they start a beautiful friendship, as a result, they start a relationship but there’s a problem. Jamie has a secret she can’t tell him due to the fact that it isn’t a positive thing, but her father speaks with her and finally she tells the secret to him. Since Landon knows the truth he starts to make her happy, helping her to achieve her dreams.

There are lots of reasons why I love this film. Firstly the romantic films and books are favourite genre. Secondly I believe this story, we can think it’s real. And finally the plot and the actors performance are marvellous. Therefore, I would recommend this great film to anyone.

Centras nuclears

Aprofitant tot el resò que ha causat l'explosió del reactor de la central nucler de Fukushima, parlaré sobre un debat que fa molts anys que està obert, centrals nuclear sí o no?

Les centrals nuclears ens proporcionen grans quantitats d'energia elèctrica, actualment som dependents d'aquestes però podría arribar un dia en que no necessitéssim l'energia nuclear? Jo crec que sí, doncs bé, aquesta manera d'obtenir energia elèctrica causa residus radioactius, la radioactivitat d'aquests dura segles, i per aixòs'han de conservar durant molt i molt de temps, però qui ens assegura que esl mètodes d'emmagatzematge són segurs? Llençar-los al mar no crec que sigui la solució.

Actualment estan agafant embrenzida energies renovables com l'eòlica i la fotovoltaica, aquestes són fàcils d'obtenir, i molt més barates. Per què hem de seguir tenit centrals nuclears si comporten molts riscos, i a més poden ser fàcilment substituïbles? Segons el meu punt de vista és perquè la raça humana el que vol és demostrar que és qui mana, qui en sap més, vol demostrar que té el poder absolut i que no depèn de la natura. Estem molt equivocats.

P.D: després d'un llarg període d'absència he tornat a escriure, les meves idees estaven esgotades