Veure que el temps no passa, els núvols volen i el cel continua blau.
L'efímera vida de les papellones, una eternitat.
La gent riu, sempre sona igual.
Arrencar les pàgines de vells llibres i cremar-les una a una, sendra.
Pluja, olor a pluja, terra humida, gotes que regalimen galtes avall.
La vida és i no és. La trobes i se'n va. No s'escapa de les mans, la deixes escapar.
Les flors de primavera, sempre tornen a néixer per morir.
L'anima del poeta que es consumeix lentament fins la seva fi.
Res, amor, tu i tot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada