L’excel•lència romàntica

Wuthering Heights, traduïda al català com a Cims borrascosos, és una novel·la de la cèlebre autora britànica del segle XIX, Emily Brontë, que amb la seva primera i única obra ha passat a ser un clàssic de la literatura.

Les pàgines del llibre, carregades de passió i odi per tot arreu, ens mostren els fets produïts per la venjança de l’antagonista, que porten les dues famílies principals a la destrucció. Cal remarcar la gran tensió que els protagonistes mantenen al desenllaç, que culmina d’una forma brillant.

Wuthering Heights és més que una lectura recomanable, que et deixa sense paraules gràcies a la gran versemblança que presenta i et fa odiar i estimar com si siguessis partícep de la història.

MOLTES GRÀCIES

...per passar de mi.

Ens sembla molt bé que s'enguarrin les voreres amb petjades estúpides perquè els nens no es perdin anant a l'escola, però per favor! Torneu a restablir-nos la circulació dels carrers com sempre hem tingut des de que es va urbanitzar la zona de Can Cosme!

Us donaré un parell de raons:

La primera és que els nens ara tenen més perills quan van a l'escola perquè els cotxes els poden sortir de qualsevol carrer, el trànsit ha augmentat notablement (gràcies a que per aparcar o per exedir a qualsevol casa has de fer una volta més gran) i ara ja no poden sortir a jogar al carrer com sempre han fet els nens i nenes de poble. Si surten han d'estar amb mil ulls pendents de qualsevol vehicle que passi ràpidament per allà.

A més, hi ha una gran incoherència als carrers. Tallen el camí de Lurdes des de l'alçada de la carretera torrenbò durant les entrades i sortides a lescola, això fa que els veïns i veïnes no poguin accedir a casa seva perquè el carrer de Can Cosme ara és d'una sola direcció.

Demano una solució ràpida i eficaça, que coneix tothom: deixar els carrers com han estat sempre.

Arenys de Munt, un poble tant tradicionalista i amb gent tant tancada al món no pot assumir un canvi tant radical com aquest.

Arenys de Munt, un poble tant tradicionalista i amb gent tant tancada al món no pot assumir un canvi tant radical com aquest.

Créixer

No es tracta de millorar o empitjorar, senzillament és el fet de ser tu mateix i gaudir de noves portes que et fan veure les coses des de punts de vista que no tenies presents.

Fer-te gran i conèixer el món. Noves experiències, bones, no tan bones i catastròfiques que van erosionant la forma amorfa de personalitat pròpia per donar-li el relleu que t'acompanyarà.

Viure amb els ulls oberts, els braços estesos i la ment posada arreu inquietament