Records d'un adolescent

A l'institut he viscut molt bones etapes de la meva curta vida, tinc molts bons records del viscut a aquí. És on he crescut i m'he fet gran, sembla que era ahir quan vaig atravessar per primera vegada les portes del barri de l'institut, era un nen tímid amb una ment molt estancada, ara que he de marxar, sento que he madurat molt i me'n vaig molt satisfet intel·lectualment i personalment.  Per mi haver de despedir-me de l'institut és un acte que em dol molt, em sap molt de greu perquè és deixar enrera una vida on hi tinc la meva gent, però he de mirar endevant i no quedar-me estancat amb els records del passat per això sempre recordaré professors meravellosos que m'han omplert de joia. No acabaria mai d'escriure si expliqués tot el que m'emporto de l'institut, coses que m'han fet fort i m'han ensenyat a ser millor. No oblidaré mai els professors que he tingut, perquè m'emporto alguna cosa de cada un d'ells, tots m'han marcat d'alguna manera, han deixat petjades al meu cor, mai podré agrair prou tot el que m'han ensenyat. Bons records són les converses amb en Guillem Sartorio a les classes de grec i llatí on arreglavem el món a la nostra manera, bons records són els llargs correus electrònics causats pel TR, que em feien sentir valorat, és preciós saber que hi ha gent que confia amb tu com ha fet la Carme Bosch amb mi. Milers de records m'omplen, les increibles clases de literatura de la Núria Portillo sempre les recordaré, va ser ella qui em va fer estimar la literatura com ho faig ara. No oblidaré mai la pulcritud i correcció a l'hora d'escriure que ens va ensenyar la Montse Pujol, on vaig aprendre què era l'esforç i la constància en el treball. Les divertides classes d'educació física amb la Paloma són un record que sempre tinc present, recordo com ens feia treure el millor de nosaltres. Per descoptat no oblidaré mai els viatges que vaig fer a França amb les dues professores que he tingut, la Yolanda Quesada va instaurar en mi el sentit de que les coses sempre es poden fer millor, amb l'Estela Albesa he après tantes coses, una professora brillant que m'ha enriquit i m'ha fet créixer obrint la ment a molts camins possibles, sempre recordaré com ens deia "Prova-ho i intenta fer-ho el millor possible, si fas això ja serà perfecte". I l'Ana Martínez, que encara ara després de quatre anys mantenim el contacte, és impossible no saber què és l'optimisme havent tingut el somriure personificat. No acabaria mai d'anomenar professors, la meva estimada Montse Fita i les nostres anades de tema a història de l'art, la Marta Subirana que ens ha ensenyat a no tenir por del futur, la Lluïsa Costa i una altra visió de la llengua catalana, la Concepció Arboix amb el seu estil particular de la història que m'ha despertat la curiositat i m'ha generat moltes ganes d'aprendre, l'Assumpció Badosa ila seva gran qualitat a l'hora de fer classes a més de la seva enorme paciència amb tots nosaltres, i per descomptat no oblidem el crack d'en Toni Llacay, una eminència, la seva saviesa ilimitada i la paciència que va tenir amb mi totes les vegades que li feia repetir tot el que no entenia.

De ben segur que em deixaré caure per l'institut bastant sovint perquè per mi ha significat una cosa molt especial, és on m'he sentit lliure, m'he sentit bé i he après de persones que han deixat una impressió en la meva ànima.