My perfect girl is crying inside

I fell into the mistake to love you. I tried to make you happy, I tried to get close with you. But you don’t let me to feel the warmth of your skin chafing my cheeks. I couldn’t know what your hair smells of, and I think I'll never can.

Your thin lips are one of my desires.

I think the problem isn’t me, the problem is that you are injured inside. Your heart is made bits and you don’t let me help to recompose it. You are an undecided girl and too humble, but I like this, but sometimes this enrages me because it makes you disvalues.

You are terrific, my child, you are pure diamond

Mi chica perfecta llora por dentro

Caí en el error de amarte. Te he intentado hacer feliz, he intentado poder acercarme a tí. Pero no me has dejado sentir el calor de tu piel rozando mis mejillas. No he podido saber a que huele tu bello pelo, y creo que nunca podré.

Tus finos labios son uno de mis deseos.

El problema no creo que sea yo, el problema es que estás herida por dentro. Tienes el corazón hecho pedacitos y no me dejas ayudarte a recomponerlo. Eres una chica indecisa y muy humilde, esto me agrada aunque a veces me llega a disgustar porque hace que te desvalores.

Tu eres magnífica, mi niña, eres diamante puro.

Inspiració

No s'ha de jutjar a las persones pel que fan o deixen de fer, sinó per com són. Tot i que moltes vegades el que fan és per com són.

Prejudicis

És un error que totes les persones solen cometre. Hi ha qui és més propici a caure en l’error que d’altres. Jutjar a algú sense conèixer aquesta persona és molt lleig i d emala persona. Ara no us penseu que ho dic per creiticar a algú que ho faci, més aviat és una reflexió perquè jo sóc un bon exemple d’aquest error. Sempre, sempre prejutjo a la gent. Si que diuen que la primera impressió és la que conta, però també es diu que les aparences enganyen.



Aquest viatge que hem fet a França m’ha obert més punts d evisió, i m’ha ajudat a créixer personalment. El fet d’haver de relacionar-te amb tanta gent, a qui no coneixies de res fa que t’obris al món i vegis que tot pot canviar.


He conegut gent meravellosa en aquest viatge, persones que quederan durant molts anys marcades a la meva memòria, i d’altres que m’acompanyaran durant tota la vida.

I no només parlo dels francesos que he conegut, sinó que els lligams que he establert amb els altres catalans són igual d’importants. Mai hauria pensat que parlaria amb ells, són persones que han deixat petjada en la meva vida. És imposssible d’olblidar tot el que he après d’ells i tots els bons moments que hem passat.

No jutgis a qui no coneixes perquè un dia pot acostar-se a tu i sorprendre’t positivament. Totes les persones mereixen tenir l’oportunitat de ser jutjades per tal com són en realitat, no per tal com les veiem.

Anhels

A vegades vols el que pots aconseguir fàcilment, però quasi sempre tot el que és impossible o més díficil d'aconseguir és allò que més anheles.

Vivim obsessionats per aconseguir allò que no ens és possible d'aconseguir, sempre volem anar a més. Pensem que la felicitat l'obtindrem gràcies a coses terceres que ens són difícils d'obtenir, i que quan les posseïm les imfravalorem i no les desgustem tal i com ens pensavem, i llavors ens creem una altra meta per aconseguir.

Podem sentir una forta necessitat d'obtenir una cosa, podem voler-la i desitjar-la amb totes les nostres forces. Podem arribar a sentir un fort dolor agut al nostre pit, però quan l'obtenim i mirem tot aquest patiment veiem que la meitat ens el podríem haver estalviat, i que potser no valia tant la pena lluitar per aquella cosa que volíem.

No estic dient que ens convertim en una societat conformista, estic d'acord en tenir desitjos, el que vull dir és que abans d'anhelar alguna cosa la valor objectivament i després de veure els peròs i els contres, inclinar-nos cap a un costat o l'altre de la balança i llavors si de veritat val la pena, desitjar amb totes les teves forces.

Podem rebre molts cops, ens podem sentir dèbils i desvalguts, però si de debò ho desitjem ens aixecarem de terra i seguirem caminant endevant, lluitant per obtenir el fruit del nostre esforç.

El que hem de fer és cuidar i estimar allò que has obtingut, recordant tot l'esforç que has fet per aconseguir-ho

Antisistema

Bé, aquí volia escriure una mica el que penso de vegades, però és de bojos xD.

Per què tots fem el que ens han deixat? Per què et vesteixes cada dia amb la roba que has anat a comprar per exemple? Perque és el que fa tothom, és el que ens han anat deixant els nostres avantpassats. Són tantes les coses que fem sense pensar-les, sense pensar, i això per què coi ho estic fent? Perquè és el que fa tothom, el que a fet sempre tothom, i si no ho fas igual ets diferent, ets marginat de la societat, despreciat.

La vida en què vivim consisteix en néixer, créixer, estudiar, educar-te, treballar i morir perquè la futura generació pugui continuar la humanitat, és com un conte, que té començament i final. La gent avui en dia no pensa en aquets detalls. S'ha de mirar el món en una grandíssima prespectiva, com si estiguesis observant el que fem.

És una visió molt estranya del món, i prefereixo quedar-m'hi al marge, però sé que existeix, i que és important.

Però a vegades penso que són productes de l'obscuritat que hi ha dins el meu cor. Que vivim per estimar, sentir els sentimens, expresar-nos, relacionar-nos...

No ho sé, són massa pensaments i massa pesaments per mi.

Ho deixaré en els més profunds pensamens del meu cap...

Una llar de bona gent

Tot va començar amb el meu cor escongit. Estava neguitós i tremolava com una fulla. Però tot aquest patiment es va anar alleujant a mesura que passaven les hores, havia anat a parar a un lloc meravellós. Una família m’havia acollit en l’intercanvi que fèiem amb l’institut. Només tinc bones paraules per a ells i el bon tracte que em van mostrar.

La petita Alice, l’amiga de la germana de la meva corresponent, és un sol. Brilla per si sola. Em va fer passar molt bones estones, amb les seves idees estrafolaries i la seva veu aguda vaig passar un cap de setmana inoblidable.

La princesa Léa, germana de la meva corresponent, em va enamorar. La seva puresa infantil em va fer sentir com un nen petit en tots els jocs als que vam jugar. No és fàcil d’oblidar la seva veu, i el seu rostre d’ulls blaus i cabells castanys. Encara ara la sento burlar-se de la seva germana.

El majestuós Benjamin, germà de la princesa, em tractava d’una manera tan semblant a la que ofereix un rei als seus hostes. Amb una veu delicada i fina. Atent i madur com una persona adulta, em va soprendre per la seva edat juvenil. Va esdevenir com un germà gran durant els dies que vaig passar allà.

L’emperadriu Salomé, la meva corresponent, ha estat per mi d’una manera increiblement amable. La seva bondat, que augmentarà a mesura que carregui anys al damunt de les espatlles, eclipsa els defectes que pugui tenir. La seva veu profunda com la d’una soprano però tranquil•la com la d’un petit gatet em calmava l’estat d’ànim, i em reconfortava al poder saber que la tenia a prop.

 

Ells s’han convertit en la meva segona família. Són molt forts, s’estimen uns als altres. I el més important el respecte que es tenen fa que siguin una família molt unida i de les més felices que mai he vist.