No es tracta de millorar o empitjorar, senzillament és el fet de ser tu mateix i gaudir de noves portes que et fan veure les coses des de punts de vista que no tenies presents.
Fer-te gran i conèixer el món. Noves experiències, bones, no tan bones i catastròfiques que van erosionant la forma amorfa de personalitat pròpia per donar-li el relleu que t'acompanyarà.
Viure amb els ulls oberts, els braços estesos i la ment posada arreu inquietament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada