Comentari sobre Petjada

És difícil escriure sobre una obra de teatre com la que vaig anar a veure el passat disset de març al Centre Moral d’Arenys de Munt. M’agradaria comentar diverses coses així que si m’envaig per les branques (irse por las ramas como se dice en castellano) m’haureu de disculpar. Dit això, que comenci la funció:

L’obra de teatre que em disposo a comentar es titula Petjada, va ser dirigida per Esteve Torrent i representada pel Grup de Teatre del Centre Moral.  L'obra pretenia  fer un repàs de la història de l’últim segle per així celebrar els cents anys d’aquesta entitat cultural.

           Per mi, l'únic que falla de l'obra és el guió com tot seguit explicaré: 
L'obra comença amb una noia que apareix una dient que perd el bus, una noia del 2013, a la parada troba un paraigües i una maleta. Com que es una autèntica noia de poble, xafardeja la maleta i llavors comencen els esquetxos que se suposa que són records que hi ha dins la maleta (o això vaig entendre). Aquesta noia aguanta tota la primera part de l’obra mirant els esquetxos, dalt de l’escenari. Quan portem una estona, una altra noia arriba a la parada del bus i segueixen les dues mirant les escenes. Sincerament, em sap greu per les actrius que feien aquests personatges, però pel meu gust aquest personatges podrien ser suprimits perquè no aportaven res indispensable al guió, o almenys podrien haver marxat de l’escenari quan hi havia els esquetxos, ja que no hi participaven sinó que feien de públic com jo o qualsevol altre que estigués mirant l’obra. Cal dir que de vegades feien intervencions i es colaven al mig de les escenes, no vaig entendre realment quin significat tenia això dins l’obra, em va semblar que distreien i senzillament, pel meu gust sobraven.

La resta de l’obra avança passant per els esdeveniments més importants dels últims cent anys. Crec recordar que la primera part acaba amb la Guerra Civil i la dictadura. Després que la noia hagi obert la maleta se’ns presenta un merder de personatges que encara ara intento desxifrar perquè eren interpretats pels mateixos actors i actrius. Opino que en comptes de donar els personatges principals als veterans del grup, aquests es repartissin també entre les cares noves que estan pujant amb potència del planter, si s’hagués fet així hauríem pogut seguir millor l’obra ja que no hi hauria hagut quatre persones amb més de cinc personatges diferents i altres amb un o dos sense quasi guió. Ara que em ve al cap, m’agradaria parlar sobre una les escenes tràgiques representades, no em van fer treure cap mocador de les butxaques, algunes me les esperava i d’altres senzillament no sé a què venien, també hi va haver altres escenes estranyes com per exemple els moments random on sortia un actor cantant amb una guitarra acompanyat d’una actriu pèl-roja de cabells arrissats que posseïa una veu esplèndida, tot i que no vaig entrendre aquests monents musicals em va agradar moltíssim sentir aquesta dona cantar, i pel que vaig veure al públic li va encantar la idea de trencar amb el diàleg constant.

La segona part succeeix en dos punts, tot i que majoritàriament passa ambientada en una discoteca on hi ha diverses intervencions sobre els personatges, i s’intenta ensenyar l’evolució de les èpoques a través del vestuari i la música. Hi ha moments divertits com quan fan una coreografia o també quan un grup de personatges fa l’esquetx Ai homes! de les T de Teatre. La part de la discoteca va representar un canvi molt significatiu respecte la resta de l’obra ja que es una part molt més còmica. Per últim m’agradaria afegir que, durant tot aquest segon i últim acte, el feminisme sembla que posseeixi a totes les veus femenines de l’obra, parlant del paper de la dona i de les grans desigualtats que patia (i encara ara pateix) respecte els homes entre d’altres. Pel meu gust vaig acabar empatxat de tanta reivindicació i em va faltar una trama sòlida i consolidada que unís el diferents esquetxos.

Després d’una primera part amb un fil conductor que creava grans confusions i una segona part amb una manca important de fil conductor, el final de l’obra acaba realment que jo no vaig entendre res i amb tots els actors pujats dalt del que representaria el pont del poble veien com baixa la riera.

(Si encara esteu llegint això segur que em voleu matar per tot el que he escrit, però penseu que només és la meva opinió, no crec que sigui ni millor ni pitjor de totes es altres, només és el que penso jo. Però no patiu que això no acaba aquí, ara ve el millor.)

L’escenografia no mereix res més que grans aplaudiments. Era brillant i innovadora. Em va agradar sobretot perquè amb quatre caixes i uns quants palets podien adequar l’escenari per a les diverses escenes que se’ns presentaven, la idea va ser genial i es va entendre perfectament què es volia representar en cada moment. El maquillatge i el vestuari dels personatges era realment encertat, vestits d’època quan tocaven i les sabates de plataforma quan van ser necessitades per ballar, un deu per a les encarregades. El joc amb la llum i el so també va tenir un paper important dins l’obra, produïts amb gran precisió i perfectes per a cada situació. Així doncs felicito als equips de decoració, de maquillatge, perruqueria i vestuari, i al de llums i so.  

                La professionalitat dels actors i les actrius es de gran qualitat. Es saben el guió perfectament, es mouen per l’escenari amb moviments correctes i precisos, es nota que saben què han de fer i quan ho han de fer. Podem veure moltes hores d’assaig darrere de l’obra. Així que m’agradaria felicitar a tot l’elenc perquè duen a terme una tasca magnífica i es desenvolupen sobre l’escenari amb total naturalitat. Tots intenten representar el seus papers el millor possible, es mereixen un bis dels grans aplaudiments que el públic els va fer per haver resultat esplèndids.

Sobre l’obra en sentit general, francament, no va ser una obra brillant però sí que va ser d’una qualitat suficient. També, m’agradaria afegir que potser parlo d’aquesta manera sobre l’obra perquè era d’un estil diferent al que em té acostumat aquest grup de teatre. Opino que si el guió hagués estat més treballat i el repartiment de personatges hagués estat l’adequat, l’obra hauria estat molt més entenedora. Tant se val, realment no em penedeixo d’haver pagat per gaudir d’aquest espectacle i fer una mica de poble, si més no va ser un espectacle entretingut.

Finalment, m’agradaria encoratjar al Grup de Teatre del Centre Moral a continuar fent representacions impulsant el planter d’actors i els que per primera vegada pugen dalt dels escenaris, per així celebrar que el Centre Moral continua sent una importat entitat cultural d’Arenys de Munt, que hem de mimar per tot el que ha aportat a la gent al llarg dels anys i per tot el què encara té per aportar.